L’altre dia vaig tenir una idea... se’m va acudir que com m’agrada molt el cinema ―tot i que no sóc cap addicta al Verdi― els divendres podria penjar un trailer d’una pel·lícula a tall de proposta per al cap de setmana al facebook. Vaig donar-li un parell de voltes al tema i vaig pensar que poder seria interessant fer un post al meu bloc que argumentés el perquè de la proposta. Així que aquí estic, iniciant “l’apartat del bloc” la proposta de la setmana.

Crec que si poso aquest títol tan genèric em pot permetre recomanar alguna excursió, algun llibre, alguna obra de teatre... No sé com anirà la cosa, tot just comença a caminar la idea, així que ja veurem com evoluciona tot plegat. Només espero ser fidel a la periodicitat i que a vosaltres us resulti interessant.

Tenint en compte que divendres és Nadal ―per això escric avui― us proposo una pel·lícula molt adient per a aquestes dates, on les famílies es reuneixen i on les retrobades poden comportar tota mena de sentiments. Home for the holidays és una pel·lícula del 1995 dirigida per Jodie Foster on la protagonista, interpretada per una meravellosa Holly Hunter, torna a casa per vacances on es retrobarà amb la seva peculiar família. És un film amè, divertit, àcid i emotiu.

La història parla de com per molt histriònics que siguin els nostres familiars, són aquelles persones que més ens estimen i amb els quals sempre hi podrem comptar. Un relat sobre les pors que ens bloquegen quan el nostre món es capgira i com en aquests moments mai hem de deixar de somniar.

Recordo que vaig veure la pel·lícula en una sessió matinal del Barnasud, un horari que anava molt bé per anar amb la família i a més feien descompte. El meu germà i mon pare, si no recordo malament, van anar a veure un altre film, ja que el meu germà era massa petit per gaudir amb Home for the holidays. I jo i ma mare vam passar una molt bona estona amb una pel·lícula sobre la qual no teníem massa informació. Crec que és un dels grans plaers de la vida, entrar en una sala de cine sense saber ben bé que vas a veure i que et sorprengui una gran història, un petit tresor.