Aquesta ha estat la setmana on els infants i les seves il·lusions han estat els màxims protagonistes, així que proposo una pel·lícula que té com a protagonista una nena que mobilitza tota la família per aconseguir fer realitat la seva il·lusió: Little Miss Sunshine. Una comèdia  intel·ligent que a través dels seus peculiars protagonistes fa una àcida crítica a la societat nordamericana.

Recordo que fa molts anys vaig quedar molt impactada per un programa del 30 minuts. El programa en qüestió versava sobre els concursos de bellesa infantils nord-americans. Jo devia ser una simple preadolescent que, mentre menjava pa amb tomàquet -com era tradició sopar a casa meva els diumenges-, vaig quedar colpida per aquell trist espectacle. Em preguntava com podia ser que aquells pares fessin allò a les seves filles. Recordo pares obesos pressionant nenes de cinc anys per ser les més boniques, una manera desesperada de superar els complexes a través de les seves filles. Recordo nenes destrossades plorant desconsolades perquè no havien estat escollides com a favorites i com un calfred em recorria el cos.

Suposo que aquest record va fer que encara gaudís més de la ovacionada pel·lícula de cinema independent. Un film premiat de forma merescuda on uns actors i actrius meravellosos donen vida a personantges ben curiosos que el guionista encaixa de forma brillant. Una original "road-movie" amb un final impactant i que adoloreix la mandívula, tot acompanyat per la cançó Superfreak de Rick James.