Avui us proposo Sleepers. Fa dies que sentim als mitjans les anades i vingudes sobre els abusos sexuals comesos al sí de l'Església, per això proposo aquesta pel·lícula. La vaig veure quan era una adolescent i em va marcar molt, suposo que també condicionada per un abús que vaig viure de prop durant la meva infància, quan em vaig assaventar que un veí dels meus avis abusava de les seves pròpies filles. Un cas que m'ha fet sempre ser molt sensible a aquest tema i que no sigui aliè a la meva vida, és a dir, l'abús de menors malauradament no és un cas excepcional, qualsevol veí pot ser un agresor o una víctima. No podem permetre que es frivolitzi sobre una xacra social tan greu, com no ho permetem en el cas del maltractament a les dones.

Per sort els mitjans actualment van plens de notícies sobre maltractaments a dones. Sí, sí, dic per sort, perquè hem fet un pas molt important, visualitzar-ne la seva existència. Ara bé, ara cal fer el pas més imprescindible, el de la seva extinció. Però no podem oblidar els infants*. Ells encara estan més desprotegits que les dones i ningú parla de com poden arribar a ser víctimes d'atrocitats que encara multipliquen més el seu nefast resultat, ja que la innocència que els ha de caracteritzar, els és arrabassada. Una infantesa sense innocència és l'inici d'un camí molt dur al llarg de la vida.

Per això em resulta molt molest com s'està tractant el tema dels abusos comesos per membres de l'Església. Em resulta insultant que l'epicentre del debat es trobi en atacar o defensar l'Església. Senyors, no es tracta de defensar l'honor de les sotanes, ni de posar al mateix sac tota la comunitat cristiana. Es tracta d'aprofitar aquest debat per convertir-lo en una centralitat en les nostres agendes, perquè els infants necessiten ser protegits, ajudant els que ja han estat víctimes i treballant perquè els casos disminueixin.
Sleepers és una bona eina de reflexió sobre tot això, però us aviso, és una pel·lícula dura. Un film ple de cares conegudes, escenes amb una elevada cruesa i fets que cal visualitzar. Si no l'heu vist, no us la podeu perdre, un gran grup d'actors donen forma a una història que hagués merescut més ressó.

Per cert, en aquest film el capellà és un "dels bons". Perquè igual que em fa molta ràbia que es generalitzi dient que tots els polítics són iguals (igual de corruptes, dolents, egoístes, ineficients... afegiu el terme pejoratiu que us vingui de gust), tampoc és de rebut que es fiqui a tots els capellans al mateix sac, perquè n'hi ha -i no són excepcions- que deixen la pell per la seva comunitat. Ara bé, en aquest cas, defenso els casos particulars, no la jerarquia de la qual formen part, està clar.


* El llibre "El club de las malas madres" em va ajudar a recuperar aquesta reflexió. Us el recomano, i sospito que hi tornaré a fer referència.