Divendres no vaig penjar la proposta de la setmana perquè volia esperar a veure què passava amb el Tribunal Constitucional i l'Estatut, comentar la notícia i fer una proposta relacionada. M'ha costat decidir quina proposta feia, però finalment m'he decidit... Lions for lambs. Una pel·lícula que cal contextualitzar en els darrers temps de la segona era Bush. Aleshores semblava que no es podia fer res, però després va arribar Obama, que tot i no ser cap superheroi, ha aconseguit veritables proeses, com la reforma del sistema sanitari.

Si comento això és perquè per molt que siguin molts els que volen que perdem l'esperança, les ganes de lluitar o el compromís amb un ideal; són moltes més les oportunitats per poder transformar allò que no ens agrada. Ningú ha dit que això sigui fàcil, però és possible. Ningú ha dit que l'objectiu que es pugui assolir sigui perfecte, però segur que serà molt millor. Com el canvi de Bush per Obama.

Divendres, quan va sortir que es tornava a posposar la sentència no sabia si riure, plorar, cridar... la qüestió és que tenia una barreja de sentiments que crec eren predominats per la ràbia i la impotència. Però no vaig fer res de tot això, vaig escriure al facebook "Semblava que ens servirien un trinxat constitucional per dinar, però al final ha estat una d'ous escaldats!", i vaig enfortir les meves ganes per continuar lluitant pel projecte polític del qual formo part. No hem de permetre que sentiments com la ràbia o la impotència no ens permetin veure més enllà. Va bé desfoga-se de tant en tant, però sobretot, cal seguir treballant.

Lions for lambs compta amb una magnífica interpretació de veterans i no tan veterans per fer reflexionar. Et planteja preguntes, et mostra les nostres debilitats com a humans, que tots ens podem equivocar, però que val la pena lluitar i que l'esperança, la dignitat i les ganes de contribuir en un món (ciutat, veïnat, país...) millor no s'han de perdre mai. Poder us semblo molt idealista, poder els qui sou més grans penseu... quan vagi sumant anys s'anirà "desidealitzant", però el fet és que els anys passen -i tot i que encara sóc jove i espero que passin mooolts més anys- el meu convenciment en això que us comentava es va enfortint.

Gràcies a les ganes de canviar les coses el món es mou i els negres no van en compartiments separats als Estats Units, les dones poden votar i les jornades laborals a casa nostra són de
40 hores. No creieu que l'esforç pot obtenir resultats meravellosos?

Per molt que passin els anys jo seguiré pensant que al final de la pel·lícula l'estudiant s'aixeca del sofà i va a classe (Us animo a veure la pel·lícula, entendreu què vull dir).