Em recordo a mi mateixa l'any 2000 descobrint la notícia de la majoria absoluta del PP, unes llàgrimes d'impotència començaren a lliscar per les meves galtes. Allò marcà la meva postadolescència i em convertí en una ciutadana molt més convençuda dels meus ideals i sobre la importància de la lluita de la ciutadania per fer passes endavant.

Ahir no vaig tenir la mateixa reacció, ja era conscient que això passaria i només esperava un contrapunt dolç. Aquest fou el que esperem sigui la consolidació dels 3 diputats republicans i la gran força d'Amaiur. Per molt que aquells que no vulguin que canviï l'estatu quo emprin totes les seves forces i mitjans -com diaris, ràdios, canals de televisió...- en crear un estat d'opinió on tothom es resigni a creure que tots els políitics i tots els partits són iguals, això no és cert. És molt diferent no voler que res canviï o voler una república independent basada en valors d'esquerres i on el poder recaigui en el poble, no en la banca o les grans multinacionals.

Avui estem una mica pitjor que ahir, perquè la dreta més rància governa l'estat espanyol, però estic convençuda que això farà veure a molta gent que la resignació és el pitjor negoci per una societat justa. Estic covençuda que estem una mica més a prop de la llibertat i la recapacitació de la gent. Estic convençuda que es prendran horroroses mesures que ens faran indignar, però per això caldrà lluitar més que mai i no renunciar als nostres ideals. En aquest camí trobareu a Esquerra Republicana de Catalunya.