Fa anys que sentim a parlar de crisi, però enlloc d'albirar la sortida, cada cop es veu el futur més negre. Comprenc que la gent perdi l'esperança davant la política, ja que aquells que governen demostren dia rere dia el seu servilisme a la banca i el capitalisme, mentre el gruix de la població veu impotent l'ensorrament de l'estat de Benestar, alhora que l'angoixa del deute pressiona el seu pit, mentre els seus diners serveixen per salvar el cul d'aquells que han creat tots aquests despropòsits.

A Catalunya tenim una oportunitat. Podem abandonar aquest vaixell que poc a poc s'enfonsa per construir una nova nau que garanteixi la llibertat d'un poble i on el benestar de la tripulació sigui el màxim objectiu.

No cal sentir-se només català per desitjar viure en un país millor. Només cal estimar els nostres fills i el seu futur per votar a favor de la independència, la qual no impediria a ningú que continuï vibrant amb "la Roja".

Siguem valents i valentes i lluitem plegats per millors oportunitats, només depèn de nosaltres, de no quedar-nos amb els braços plegats.