Junqueras

Avui vull dedicar un espai al bloc al candidat del meu partit, a la persona que encapçala la llista de la qual formo part. Oriol Junqueras, la cara més visible de l’actual Esquerra Republicana.

Ahir vaig veure el debat de TV3 i em vaig sentir molt orgullosa del nostre cap de llista, no només perquè va ser propositiu, molt més que la resta, donant solucions reals als problemes que actualment pateix la ciutadania; sinó perquè ho va fer amb educació i bones maneres, sense faltar al respecte.

Oriol Junqueras representa una nova manera de fer política, un intel•lectual que toca de peus a terra, que escolta i dialoga, que proposa i discuteix. Un acadèmic que decideix arremangar-se i implicar-se en política, enlloc de donar lliçons des del seu privilegiat pedestal.

Una bona persona, com a ell li agrada definir-se. Una definició que alguns poden considerar naïf, però per a mi recull part de la seva grandesa. Algú que es dedica a la seva feina amb amor i passió, amb ganes de donar respostes. Que utilitza la seva figura, el seu protagonisme, per sumar esforços i aportar solucions.

Una manera de fer femenina, buscant consensos i consultant les decisions. Respectant l’adversari amb bons mots, sense rebaixar les aspiracions i els objectius. Ferm i valent, posseïdor d’una memòria privilegiada que el permet sorprendre sempre aquell qui té davant amb tot tipus de dades i anècdotes.

Poder és un xic hieràtic i a vegades rossa la innocència –com quan Sergi Mas li demana si al seu jardí té una planta de nom femení i ell respon, “sí, Amèlies”. Però prefereixo aquests defectes a la mala baba o el to alt que alguns usen creient que els decibels són proporcionals al grau de raó.

Ell sap que allò que diu està carregat d’emocions i raons, per això prefereix respirar fons i esperar que el rival polític s’esgargamelli abans de tornar a prendre la paraula.