Aquests dies la merda s’escampa a una velocitat inassumible, obres els telenotícies i ja no es parla de crisi, desnonaments, prima de risc o bons escombraries, ara es parla de corrupció, corrupció i més corrupció. I no és que haguem superat la crisi, no, sinó que en un context on les famílies malden per sobreviure, tot allò que se sospitava però ningú volia explicitar ha explotat.

Cada dia apareixen nous casos i els mitjans van plens de perillosíssimes expressions del tipus “Tots els partits...”. Hem de ser tots plegats més responsables amb allò que diem, i fer una reflexió profunda. D’on ve la democràcia a l’Estat espanyol? Sobre quines bases es va establir? Aquí hi trobarem la resposta a tot el que ara està sortint. Hem viscut una falsa realitat, ens hem cregut que formàvem part dels països avançats, de l’elit democràtica, però fa quatre anys que ens anem estampant contra la realitat amb unes conseqüències dramàtiques.

La transició no es va fer bé, el dictador va morir per vellesa i malaltia i ningú va anar a la presó. Els hereus de la dictadura, fins i tot alguns protagonistes de primera fila, van passar impunes a ocupar llocs importants al sistema “democràtic” espanyol. Els servilismes, les influències i la confusió del patrimoni públic pel patrimoni personal varen continuar.

La bombolla immobiliària, afavorida per una neteja de cara del règim imperant i el bon clima, va aconseguir disfressar-ho tot de prosperitat i riquesa, però els mateixos de sempre continuaven robant i emmalaltint un precari sistema democràtic, fins que els fonaments han quedat tant podrits que tot ha caigut pel seu propi pes.

Però ara no podem equivocar-nos posant a tothom al mateix sac, perquè no tots els partits beuen de la mateixa tradició. N’hi ha que creuen fermament en la democràcia i el seu currículum és impol•lut. Si barrem les portes a l’esperança de la ciutadania, estem obrint les finestres al populisme, i això és el pitjor que podria passar.

Per sort, a Catalunya tenim una il•lusió, un projecte nou, però no podem cometre el mateix error, no podem crear un estat basat en fonaments de merda. Hem de ser intel•ligents, hem de fer-ho bé, demostrar que es pot fer d’una altra manera. La ciutadania s’ho mereix. Perquè si no és així, tota aquesta aventura no haurà tingut cap sentit, no haurà valgut la pena.



Foto: Els gira-sols, en el llenguatge de les flors, representen els pensaments purs