30 anys
Avui s’ha aturat una mica el ritme i he pensat en escriure alguna cosa per al bloc. Entro per veure quant fa que no hi escric res i me n’adono que fa un mes! Suposo que un mes on les notícies han estat “más de lo mismo”, i no m’han inspirat massa. Esgota veure el constant atac a Catalunya i el seguit de despropòsits vinculats a la corrupció. S’acaben les reflexions i les ganes d’escriure.
Però no tot ha estat això, aquest mes he fet trenta anys. Una xifra rodona, d’aquelles que t’obliguen –no sé ben bé per què- a aturar-te, fer balanç i seguir endavant. Jo he arribat a una conclusió, tinc molta sort. Els temps que vivim són molt durs, però tinc el més important, gent que m’estima.
Cadascú t’ho demostra a la seva manera. Els fills, encara petits, són fans incondicionals que t’il•luminen la cara amb un simple, enèrgic i ple d’amor “Hola!”. El company, aquell a qui has triat per compartir aquest viatge meravellós, et sorprèn amb un detall quan més ho necessites. Els pares, amb el seu treball silenciós, et demostren constantment per què tu has pogut ser qui ets.
El germà et demana consell en el moment més important de la seva vida. L’amiga que viu lluny et demana el teu parer quan ha de prendre decisions transcendentals. L’amiga d’infància t’envia correus senzillament per demostrar-te que hi és. L’amic de la feina sempre mira d’arrencar-te un somriure.
De tant en tant, perdem l’energia per seguir lluitant, per aixecar-nos del llit i somriure. Poder hi ha hagut quelcom que ens ha sacsejat la vida, poder senzillament estem desanimats. Poder hem pres una decisió que no ha estat allò que esperàvem i ens hem de replantejar. Poder la vida pot ser refotudament difícil i ens manca força per enfrontar-nos-hi. És aleshores quan cal aturar-se, fer balanç i veure que si només hi ha una persona que ens estimi, val la pena seguir endavant.
Per tot això, avui us recomano la sèrie Gilmore Girls, perquè tal i com estan les coses, si la vida ens fa perdre l’energia positiva, cal saber forçar-te a buscar-la on calgui. Fins i tot, en una sèrie de televisió. Segurament ja us n’hauré parlat abans, perquè m’encanta, és tan simple com això. És una sèrie positiva, divertida, amb uns personatges meravellosos i plens de bondat.
Un antídot a la tristesa. Una història de dones valentes que cometen errors, s’endinsen al llit quan resten esgotades i s’aixequen amb més força per seguir a la cerca dels seus somnis. Unes dones amants de la literatura, del cinema i del menjar escombraria. Unes dones que cerquen l’amor, el de debò, no el de contes de fades i prínceps blaus.
Però no tot ha estat això, aquest mes he fet trenta anys. Una xifra rodona, d’aquelles que t’obliguen –no sé ben bé per què- a aturar-te, fer balanç i seguir endavant. Jo he arribat a una conclusió, tinc molta sort. Els temps que vivim són molt durs, però tinc el més important, gent que m’estima.
Cadascú t’ho demostra a la seva manera. Els fills, encara petits, són fans incondicionals que t’il•luminen la cara amb un simple, enèrgic i ple d’amor “Hola!”. El company, aquell a qui has triat per compartir aquest viatge meravellós, et sorprèn amb un detall quan més ho necessites. Els pares, amb el seu treball silenciós, et demostren constantment per què tu has pogut ser qui ets.
El germà et demana consell en el moment més important de la seva vida. L’amiga que viu lluny et demana el teu parer quan ha de prendre decisions transcendentals. L’amiga d’infància t’envia correus senzillament per demostrar-te que hi és. L’amic de la feina sempre mira d’arrencar-te un somriure.
De tant en tant, perdem l’energia per seguir lluitant, per aixecar-nos del llit i somriure. Poder hi ha hagut quelcom que ens ha sacsejat la vida, poder senzillament estem desanimats. Poder hem pres una decisió que no ha estat allò que esperàvem i ens hem de replantejar. Poder la vida pot ser refotudament difícil i ens manca força per enfrontar-nos-hi. És aleshores quan cal aturar-se, fer balanç i veure que si només hi ha una persona que ens estimi, val la pena seguir endavant.
Per tot això, avui us recomano la sèrie Gilmore Girls, perquè tal i com estan les coses, si la vida ens fa perdre l’energia positiva, cal saber forçar-te a buscar-la on calgui. Fins i tot, en una sèrie de televisió. Segurament ja us n’hauré parlat abans, perquè m’encanta, és tan simple com això. És una sèrie positiva, divertida, amb uns personatges meravellosos i plens de bondat.
Un antídot a la tristesa. Una història de dones valentes que cometen errors, s’endinsen al llit quan resten esgotades i s’aixequen amb més força per seguir a la cerca dels seus somnis. Unes dones amants de la literatura, del cinema i del menjar escombraria. Unes dones que cerquen l’amor, el de debò, no el de contes de fades i prínceps blaus.