8 de març i les seves 50 ombres
Demà és el dia Internacional de les Dones (Treballadores), una jornada per a la reflexió, l’anàlisi i la denúncia. Homes i dones no som iguals, però sí mereixem un tracte igual, unes oportunitats equivalents i un món que ens equipari en drets i obligacions. És allò de la igualtat de la diferència.
Malauradament, tot allò que es debat una jornada com la de demà sembla que s’oblida l’endemà. Allò urgent passa un cop més per davant d’allò necessari. La crisi. Però allò urgent es manipula, ja que la crisi ha afectat de forma molt més agressiva a les dones, que reculen en drets i oportunitats. El món es reafirma en la seva masculinitat i no aprofita la manera de viure i veure de les dones com a eines que ens permetin sortir del forat on som.
S’està estenent un doble discurs perillós, que sembla que avancem, però pot comportar riscos. Un exemple d’això és el fenomen “Cinquanta ombres de Grey”. Una trilogia transgressora pel pes del sexe en la història i com aquest és tractat.
Una trilogia que enganxa, en sorprèn l’explicitat sexual i fa somniar en luxe i despreocupació en un context de crisi molt dur. És una trilogia amena que, tot i que a vegades venen ganes de dir “Ostres, prou, que deveu estar escaldats! Un altre cop no!”, fa passar una bona estona. És una lectura fàcil, entretinguda i que proporciona idees interessants a practicar. El protagonista ho té tot: és guapo, immensament ric, atent, detallista...
Però, com deia, té un risc. Aquesta setmana he acabat de llegir el tercer llibre i ja puc afirmar que si no tens les coses clares, et pot fer somniar en objectius inabastables. I no em refereixo a trobar un noi guapo i ric que perdi el cul per tu. Sinó que creguis que els problemes conductuals causats per traumes infantils se solucionen en pocs mesos. El personatge masculí està greument turmentat i es justifiquen les seves pràctiques degut al seu passat.
Tot està molt ben explicat, però passa massa ràpid. Poder, si la trilogia evolucionés al llarg d’anys i no de mesos, tot seria més creïble i menys perillós. Però hi ha moltes dones al món que malauradament no tenen una madura educació emocional, són dones fràgils que cerquen prototips d’homes forts amb qui sentir-se segures. Són a aquestes dones a qui el perfil que es dibuixa en aquesta trilogia sobre un home exemplar els pot causar problemes, els pot fer tenir l’esperança de canviar allò que no es pot canviar. Els pot fer creure que si et controla el mòbil o no et deixa posar-te aquella faldilla tan curta no passa res, senzillament ho fa perquè t’estima i et vol TOTA PER A ELL.
Malauradament, tot allò que es debat una jornada com la de demà sembla que s’oblida l’endemà. Allò urgent passa un cop més per davant d’allò necessari. La crisi. Però allò urgent es manipula, ja que la crisi ha afectat de forma molt més agressiva a les dones, que reculen en drets i oportunitats. El món es reafirma en la seva masculinitat i no aprofita la manera de viure i veure de les dones com a eines que ens permetin sortir del forat on som.
S’està estenent un doble discurs perillós, que sembla que avancem, però pot comportar riscos. Un exemple d’això és el fenomen “Cinquanta ombres de Grey”. Una trilogia transgressora pel pes del sexe en la història i com aquest és tractat.
Una trilogia que enganxa, en sorprèn l’explicitat sexual i fa somniar en luxe i despreocupació en un context de crisi molt dur. És una trilogia amena que, tot i que a vegades venen ganes de dir “Ostres, prou, que deveu estar escaldats! Un altre cop no!”, fa passar una bona estona. És una lectura fàcil, entretinguda i que proporciona idees interessants a practicar. El protagonista ho té tot: és guapo, immensament ric, atent, detallista...
Però, com deia, té un risc. Aquesta setmana he acabat de llegir el tercer llibre i ja puc afirmar que si no tens les coses clares, et pot fer somniar en objectius inabastables. I no em refereixo a trobar un noi guapo i ric que perdi el cul per tu. Sinó que creguis que els problemes conductuals causats per traumes infantils se solucionen en pocs mesos. El personatge masculí està greument turmentat i es justifiquen les seves pràctiques degut al seu passat.
Tot està molt ben explicat, però passa massa ràpid. Poder, si la trilogia evolucionés al llarg d’anys i no de mesos, tot seria més creïble i menys perillós. Però hi ha moltes dones al món que malauradament no tenen una madura educació emocional, són dones fràgils que cerquen prototips d’homes forts amb qui sentir-se segures. Són a aquestes dones a qui el perfil que es dibuixa en aquesta trilogia sobre un home exemplar els pot causar problemes, els pot fer tenir l’esperança de canviar allò que no es pot canviar. Els pot fer creure que si et controla el mòbil o no et deixa posar-te aquella faldilla tan curta no passa res, senzillament ho fa perquè t’estima i et vol TOTA PER A ELL.