De San Fermines i burkes

Avui torno a parlar del burka, i és degut a tot el que s’està publicant discretament arrel dels San Fermines. No ho enteneu? No patiu, ara us explico...

Fa un parell de dies que sento a parlar dels San Fermines, i no només pels toros, no; per una altra mostra d’àlgida testosterona. Resulta que ha sortit a la llum que és una “tradició” aprofitar l’efervescència dels esdeveniments festius per agredir sexualment a les dones. Sigui arrencant-los la roba en el moment del famós “chupinazo”, sigui magrejant-les en la dispersió de la multitud, sigui directament violant-les.

Avui he decidit investigar una mica sobre el tema, i hi ha imatges realment alarmants. Una dona pot mostrar els pits si li dona la gana, però això no legitima cap mascle a magrejar-los-hi ni arrencar-li la resta de la roba. Només faltaria!

I com lliga això amb el burka?

Com ja vaig escriure aquí, quests dies torna a estar viu el debat sobre el burca i el niqab. Des d’aquí es donen lliçons amb un discurs paternalista que amaga intencions molt fosques, intencions que poden trencar la nostra fràgil cohesió social. Agafen una excepció i en fan categoria.

Un únic cas d’atac a la dignitat de les dones mereix la regulació, mereix la feina serena i profunda per impedir-la. La política ha de servir per això, per contribuir a canviar la societat per tal que no hi hagi agressions dels forts als febles, dels forts a les febles, per tal que tothom esdevingui fort. Però, per tal d’aconseguir-ho només hi ha una via, protegir les febles mentre les fem veure que ho són i treballar perquè decideixin com volen ser fortes.

Per això em pregunto, per què els San Fermines no omplen tantes pàgines de diaris? Per què no corren rius de tinta digital reflexionant sobre què ens passa? Des del nostre eurocentrisme mostrem sovint un paternalisme estúpid, on veiem allò que no funciona als altres i ens creiem amb el dret de fer simplistes afirmacions, quan no hi ha res de simple. Igual que no té res de simple tot allò que està passant als San Fermines. Són mostres diferents en cultures diferents d’un mateix patró, del masclisme i el patriarcat que fa segles domina a la majoria de societats.

Cal que les dones ens empoderem, cal que es prenguin mesures que blindin els drets de les dones, però cal que la cultura i l’educació siguin l’eina principal per garantir que les dones visquin la seva llibertat com vulguin, i ningú les agredeixi perquè el sistema així ho garanteixi.