Més autoestima per Viladecans

Viladecans ha crescut moltíssim durant les darreres dècades. En un grapat d'anys ha passat de ser un petit, modest i orgullós poble de pagesos, a ser una de les ciutats més grans del país, on massa sovint la gent tan sols es limita a compartir espais. Durant aquesta evolució ha calgut construir barris, garantir un bon clavagueram, fer arribar l'aigua corrent a totes les cases, i un llarg etcètera de crear infraestructures.

Sovint això s'ha fet bé, però des d'Esquerra Republicana creiem que aquestes obligacions han fet entrar en una dinàmica al govern municipal on s'ha preocupat més pel ciment, que per la cohesió social; més per com crèixer indefinidament, que per com cuidar a la seva gent. D'aquesta manera ha tendit més a funcionar com una immobiliària que a exercir com un govern preocupat per idear un projecte de ciutat. Una mostra evident d'això és la recent modificació -d'esquenes a la ciutadania- del Pla de Llevant per part del PSC i la complicitat d'ICV, amb la qual pretenen destruir un espai natural per construir-hi 3000 habitatges.

Nosaltres defensem un model de ciutat que oblidi aquesta tendència de crèixer constantment i posi en valor el seu patrimoni. Que faci enorgullir la seva ciutadania de Sant Ramon i Olivaretes, del Remolar i les Filipines. De les cases del Raval i el Jardí de Magdalena Modolell, de la Torre Roja i de Cal Menut. Dels castellers i els diables, del teatre i el Patatuf. De les escarxofes i els tomàquets, de les figues i els xampinyons.

Hem de saber posar tot això en valor, perquè hem de fer que els viladecanencs i viladecanenques se sentin orgullosos de la seva ciutat, de la seva personalitat, de tot allò que la defineix. Cal promoure, difondre i consolidar tot allò que fa de Viladecans una ciutat diferent i amb caràcter, cal que aquest sigui un objectiu del proper govern municipal.

Només així construirem una ciutat que valgui la pena, una ciutat que tothom sàpiga posar al mapa, perquè quan més valores quelcom, més ho respectes i protegeixes. Perquè quan algú estima quelcom, en vol formar part i vol preservar-ho.

Publicat al número de març del Punt de Trobada