Qüestió d'horaris

La reforma horària persegueix adaptar-nos millor als ritmes del nostre cos i la nostra ment
La reforma horària persegueix adaptar-nos millor als ritmes del nostre cos i la nostra ment
Reforma horària. Quedeu-vos amb aquestes dues paraules: Reforma horària. Són les dues paraules que posen nom a una de les revolucions pendents a la nostra societat. No pot ser que en ple segle XXI encara no siguem propietaris del nostre propi temps i cal que per fi canviem les regles del joc per tal que allò que hauria de ser nostre ens torni a pertànyer. 
 
Actualment encara ens regim per horaris propis de la revolució industrial i en base a una franja horària que no ens és pròpia. Sabíeu que ens hauríem de regir per l’horari de les Illes Canàries? Sabíeu que no és així perquè Franco va canviar la franja horària per estar a la mateixa que l’Alemanya Nazi?
 
Tot això fa que mengem i dormim en horaris que són insans, que no respecten els nostres ritmes biològics. Fa que molta gent tingui jornades laborals de vuit hores a les quals cal sumar l’absurda xifra de dues hores per dinar més el temps dels desplaçaments. De manera que hi ha molta gent que passa fins a 11 o 12 hores fora de casa per treballar, fent-ho incompatible amb els horaris de la mainada o impossibilitant tenir temps propi per a esbargir-se. 
 
De manera que acumulem un estrès incalculable per mirar d’aguantar el ritme i per mirar de quadrar la graella d’uns horaris impossibles de quadrar. Els nostres infants han de fer mil extraescolars, els nostres avis no poden gaudir de la seva merescuda jubilació perquè han d’encarregar-se dels néts i nosaltres ens sentim culpables per no passar prou temps amb les personetes que més ens estimem. 
 
Per tot això cal agrair la iniciativa ciutadana que està posant en marxa aquesta revolució. De forma silenciosa, però constant. La cara visible d’aquesta iniciativa és el diputat de Junts pel Sí, Fabián Mohedano, la qual impulsa uns hàbits i horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar. 
 
Tot plegat a través d’una llei que s’està gestant al nostre Parlament, molta pedagogia i moltes hores de reunions amb els agents socials implicats per tal d’aconseguir aquest objectiu de compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina, introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida, avançar les hores dels àpats -tant del dinar com del sopar- i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.
 
A Viladecans, però, correm el risc d’anar enrere. Enlloc d’avançar cap a una societat més moderna, que permeti la conciliació de tots els aspectes de les nostres vides, de racionalitzar horaris; correm el risc d’alliberar horaris i perdre encara més el control del nostre temps. I tot plegat per a satisfer una multinacional, Neinver, que vol obrir tots els dies de l’any el seu nou outlet de la nostra ciutat.