Escric aquestes línies quan encara tot ha de passar. Quan llegiu aquest article estarà desfasat, perquè ja sabreu què va passar el dia 1 d’octubre. Jo, a 26 de setembre, encara no ho sé. Però el que sí sé, el que sabem tots, excepte aquells que tant els fa el preu que costi mantenir la unitat d’Espanya, és que durant els darrers dies s’han vulnerat drets fonamentals.

Hi ha qui s’escuda en el debat que va tenir lloc al Parlament els dies 6 i 7 de setembre i ho justifica tot. Quan si la majoria parlamentària legitimada va haver de forçar les costures de les eines de què disposem va ser perquè l’oposició, la que tant va cridar i fer filibusterisme, va impedir fer-ho com a tots ens hagués agradat.

Així doncs, diuen que aquest referèndum és il·legal. I en base a aquest despropòsit, s’estan realitzant un munt de bestieses: S’han tancat portals webs, s’han intervingut les finances de la Generalitat, s’han detingut càrrecs del Govern, s’arrenquen cartells, es prohibeixen actes, milers de policies han desembarcat (me pareció ver un lindo gatito) a Barcelona desprotegint la resta de l’Estat...

Davant tot això, espero que el dia 1 d'octubre hagi guanyat la democràcia. Perquè això no va d’independència versus unionisme. Això va del respecte als drets fonamentals i de la construcció d’una democràcia sòlida. On no es persegueixi qui vol votar mentre hi ha qui campa immune amb simbologia feixista.