Veure per creure
El 5 d’abril vàrem fer el famós Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat que -ens deien- era importantíssim celebrar abans d’acabar el 2017. Un Ple al qual només nosaltres ens vàrem abstenir perquè consideràvem que calia plantejar-lo bé. I el cert és que hauria anat bé reflexionar sobre el format escollit, perquè dubto que aportés massa res.
Vam veure un equip de govern que fa molts anys que funciona per inèrcia, incapaç de fer autocrítica tal i com va quedar palès amb la intervenció de l’alcalde. Un altaveu més, dels molts dels quals ja disposa. També vam presenciar com molts dels que van insistir en dur a terme aquest Ple van ser incapaços de defensar un model de ciutat alternatiu.
Des d’ERC Viladecans ens vam limitar a exposar la feina feta i els objectius que fa temps que defensem. Una ciutat amb un model de gestió diferent, on s’estudiï la remunicipalització dels serveis públics, on millorem els barris i deixem de créixer de forma indefinida. Però també un Viladecans més social centrat en cadascuna de les persones que vivim a la ciutat. Sempre amb una mà estesa a qui estigui disposat a anar pel mateix camí.
Mentrestant, el despropòsit a Madrid segueix i vam haver de veure com la Guàrdia Civil s’enduia a l’Audiència Nacional la nostra veïna Tamara acusada injustament de terrorisme. Per sort, va sortir en “llibertat” i esperem que aviat s’arxivi la causa com ha passat fa poc amb el regidor i pallasso Jordi Pesarrodona. Tot plegat veure per creure.
Vam veure un equip de govern que fa molts anys que funciona per inèrcia, incapaç de fer autocrítica tal i com va quedar palès amb la intervenció de l’alcalde. Un altaveu més, dels molts dels quals ja disposa. També vam presenciar com molts dels que van insistir en dur a terme aquest Ple van ser incapaços de defensar un model de ciutat alternatiu.
Des d’ERC Viladecans ens vam limitar a exposar la feina feta i els objectius que fa temps que defensem. Una ciutat amb un model de gestió diferent, on s’estudiï la remunicipalització dels serveis públics, on millorem els barris i deixem de créixer de forma indefinida. Però també un Viladecans més social centrat en cadascuna de les persones que vivim a la ciutat. Sempre amb una mà estesa a qui estigui disposat a anar pel mateix camí.
Mentrestant, el despropòsit a Madrid segueix i vam haver de veure com la Guàrdia Civil s’enduia a l’Audiència Nacional la nostra veïna Tamara acusada injustament de terrorisme. Per sort, va sortir en “llibertat” i esperem que aviat s’arxivi la causa com ha passat fa poc amb el regidor i pallasso Jordi Pesarrodona. Tot plegat veure per creure.