• Platja del Remolar
    Punt de Trobada

    Platges verges?

    Cada dos per tres des d’ERC veiem treure pit a l’Ajuntament -tenim un curiós exemple al número de setembre del butlletí municipal- pel fet de gaudir de la distinció Platges Verges que atorga l’entitat Ecologistes en Acció a les platges del Remolar i Cal Francès. Més enllà dels esforços per mantenir les dunes i la preservació de l’entorn, no sabem si estem davant d’un exercici de cinisme o de desmemòria. Perquè genera perplexitat recordar el passeig marítim que l’alcalde Ruiz pretenia asfaltar el 2012 a imatge i semblança dels passeigs de Gavà i Castelldefels.

  • Les obres a l'Hospital de Viladecans han començat aquest juliol.

    Hospital nou, ara sí!

    Aquest estiu per fi han entrat les màquines als terrenys del nostre hospital. Després d’anys d’espera, riscos, promeses incomplertes i reivindicacions, el Departament de Salut en mans d’ERC ha fet allò que calia des de feia massa, complir la paraula donada i construir l’hospital que necessitem. Durant quatre anys s’invertiran 60M€, es triplicarà la superfície actual i per fi deixarem de ser l’únic centre amb quatre llits per habitació. Per desmerèixer la feina dels consellers d’ERC Comín i Vergés, hi ha qui diu que aquestes obres només són gràcies a la mobilització ciutadana.

  • El caravàning està a l'alça al nostre país i més estès encara a Europa
    Butlletí Municipal

    Caravàning

    Un dels reptes que tenim com a ciutat és aprofitar les potencialitats que ens proporciona el fet d’estar tant a prop de Barcelona sense perdre la nostra identitat, sense ser absorbits en una gran conurbació uniforme. Actualment correm aquest risc i hem d’aconseguir posar Viladecans al mapa. Alhora, també hem d’aconseguir que la ciutadania disposi d’orgull de pertinença al municipi. Per assolir aquests objectius hem de posar en valor tots els trets que ens diferencien de la resta de municipis del nostre entorn, hem d’aprofitar i rendibilitzar els nostres punts forts, com els atractius naturals.

  • Enderroc del Poliesportiu Municipal del Centre
    Punt de Trobada

    Perdem identitat

    Ja fa molts mesos vam veure com amb poques setmanes allà on hi havia hagut un emblema de Viladecans cada cop hi havia un buit més gran. Es va anar desvestint el Poliesportiu Centre fins a deixar-ne l’estructura nua i ridícula, per després eliminar-ne tot rastre. Se’ns explicava des del govern municipal per activa i per passiva que enderrocar el pavelló era imprescindible per finançar la construcció del nou complex esportiu Podium, a la Torre Roja. Recordem que hi havia una part dels terrenys on s’ha construït Podium que estaven destinats a habitatge, i calia fer un canvi de cromos amb algun altre terreny municipal per encabir aquesta parcel·la d’habitatges.

  • Entrada a l'aparcament de la Plaça Constitució amb l'antic mercat a la dreta
    Butlletí Municipal

    Aparcar a Montserratina

    La Plaça de la Constitució és el pulmó de la Montserratina, el barri més dens de Viladecans. No en direm pulmó verd perquè la reforma de 2015 la va convertir en plaça dura, una més. Després d’aquella intervenció l’Ajuntament promou ara l’enderrocament de l’antic mercat per construir un bloc de 64 habitatges amb locals comercials als baixos. Ens preocupa que s’incrementi el sostre residencial i la circulació de vehicles en un entorn saturat. Però ens preocupa més que el futur aparcament soterrat respongui tan sols a les necessitats dels nous veïns i comerciants.

  • Repensem Viladecans

    Avancem cap a un nou Viladecans

    Vivim temps convulsos on ja no només es pretén fer política a cop de titular, sinó a cop de piulada. On sembla que cal ser el més demagog o histriònic per aconseguir uns quants vots. On sembla que només és necessari apel·lar a les emocions més primàries per reclamar l’atenció de la ciutadania. I tot això té com a conseqüències l’acceleració, la manca de reflexió, la cerca del resultat immediat, la incapacitat de presentar projectes sòlids que vagin més enllà de l’endemà.

  • Ple extraordinari al Casal Montserratina
    Butlletí Municipal

    Veure per creure

    El 5 d’abril vàrem fer el famós Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat que -ens deien-  era importantíssim celebrar abans d’acabar el 2017. Un Ple al qual només nosaltres ens vàrem abstenir perquè consideràvem que calia plantejar-lo bé. I el cert és que hauria anat bé reflexionar sobre el format escollit, perquè dubto que aportés massa res. Vam veure un equip de govern que fa molts anys que funciona per inèrcia, incapaç de fer autocrítica tal i com va quedar palès amb la intervenció de l’alcalde.

  • Treballs per retirar l'amiant de l'antiga bòbila de Sales
    Butlletí Municipal

    Fem fora l'amiant

    Com molts sabeu, l’equip de govern municipal va deixar que la Bòbila de Sales s’anés deteriorant poc a poc, atac vandàlic rere atac vandàlic. I això no només ha comportat perdre un valor patrimonial, sinó també un risc per a la salut pública, atesa la presència d’amiant en la seva estructura. Molts ho vàrem denunciar i vam demanar mesures, encapçalats per la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans. Aquest episodi ens va fer adonar que cal treballar per retirar el fibrociment de la nostra ciutat, facilitar la seva extracció als particulars i eliminar qualsevol rastre d’aquest material cancerigen de l’espai públic.

  • Punt de Trobada

    Obriu pas

    "Jo no sóc ni masclista ni feminista” és una de les frases més pocasoltes que existeixen, malgrat que hi ha qui la diu amb bona fe per desconeixement. Masclisme i feminisme no són equivalents, són conceptes absolutament oposats. Masclisme és l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. Mentre que feminisme, com diu Angela Davis, és la idea radical que les dones som persones. Fa uns mesos que les dones estem alçant la nostra veu més que mai per recordar precisament això, que som persones.

  • Sector afectat pel Pla de Llevant
    Butlletí Municipal

    62 blocs de 3 a 10 plantes

    Això és el Pla de Llevant. La construcció d’un barri sencer des del no-res, sense respectar la topografia del terreny, sense continuïtat amb els habitatges de la Torre Roja o Campreciós. 62 blocs de 3 a 10 plantes que canviaran per sempre la fesomia de Viladecans. Nous carrers que trinxaran el sector d’Oliveretes. Un vial de doble sentit i dos carrils per banda que encaixonarà el cementiri municipal i l’ermita de Sales. El Pla de Llevant és això i més. Des d’ERC ho hem intentat tot per reconduir-lo, però el PSC ha imposat la seva majoria.

  • Palau de la Generalitat
    Repensem Viladecans

    Prou victimisme

    Durant massa dècades el Baix Llobregat va ser una de les comarques menys mimades en els pressupostos de Plaça Sant Jaume. La vella dicotomia de contrapoders amb CiU a la Generalitat i el PSC a la Diputació i als ajuntaments metropolitans va generar unes sinèrgies perverses i un clientelisme que avui sortosament forma part de la història. Bé, de clientelisme i interessos en continuaran havent, almenys fins que siguem capaços de teixir un nou model de societat i d’Administració pública sobre uns fonaments republicans i de bon govern.

  • Els Jardins de Magdalena Modolell, pendents de reforma
    Butlletí Municipal

    Ciutat aturada

    Comencem nou any, i ho volem fer assenyalant que la nostra ciutat està aturada. N’hi ha que ho veuen diferent, que la remodelació del Polígon Centre, el despertar del Pla de Llevant o la reordenació de la factoria Roca demostren el contrari. Però per a nosaltres això significa continuar apostant per la totxana, viure de renda i confiar a la iniciativa empresarial el lideratge de la ciutat. Alhora molts projectes estratègics que han estat reclamats durant anys per la ciutadania continuen pendents, com són les remodelacions dels Jardins de Magdalena Modolell i la Rambla Modolell sobre les que s’han fet processos participatius, però al pressupost del 2018 no hi consta ni un euro al respecte.

  • ERC proposa convertir tota la Rambla en una zona de vianants
    Punt de Trobada

    Despertem Viladecans

    Comencem un 2018 carregats d’interrogants, però a Viladecans hi ha una cosa certa, la nostra ciutat està aturada. N’hi ha que ho veuen diferent, que la remodelació del Polígon Centre, el despertar del Pla de Llevant o la reordenació de la factoria Roca demostren el contrari. Però per a nosaltres això significa continuar apostant per la totxana, viure de renta i confiar a la iniciativa empresarial el lideratge de la ciutat. Alhora molts projectes estratègics que han estat reclamats durant anys per la ciutadania continuen pendents, com són les remodelacions dels Jardins de Magdalena Modolell i la Rambla Modolell sobre les que s’han fet processos participatius, però al pressupost del 2018 no hi consta ni un euro al respecte.

  • Cartells de campanya d'ERC pel 21D
    Punt de Trobada

    O arrasem a les urnes, o ens arrasen com a poble

    El 21 de desembre tenim una cita ineludible a les urnes. Una convocatòria il·legítima i il·legal. Però als demòcrates les urnes no ens fan por i hi anem a guanyar i demostrar que on ells proposen límits i prohibicions, nosaltres proposem llibertat i drets. Ens diuen que només ens hem preocupat d’una cosa, “el procés”. I no paren de repetir-ho, com un mantra. Perquè saben que no és cert, perquè saben que des de les responsabilitats de Govern que hem ocupat com a Esquerra Republicana hem creat un nou dret, la Renda Garantida de Ciutadania; hem revertit l’estat de les finances de la Generalitat acabant amb les retallades i aconseguint indicadors econòmics de rècords positius, com la inversió estrangera; o hem iniciat la tan necessària ampliació de l’Hospital de Viladecans.

  • Butlletí Municipal

    Per un 2018 de llibertat

    Hem de presentar aquest article el 22 de novembre, i serà el darrer que escrivim enguany. Un 2017 convuls que ha acabat amb més de mig Govern de la Generalitat a presó només per les seves idees. Davant d’aquest escenari es fa complicat encabir en tant poques línies quelcom que resumeixi per què és injust tot el que ha passat i per què cal votar el 21 de desembre contra un estat amb fonaments franquistes, on finalment han caigut totes les caretes, i al qual només podrem tombar si seguim amb la marxa empresa el 27 d’octubre.