• Ple extraordinari al Casal Montserratina
    Butlletí Municipal

    Veure per creure

    El 5 d’abril vàrem fer el famós Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat que -ens deien-  era importantíssim celebrar abans d’acabar el 2017. Un Ple al qual només nosaltres ens vàrem abstenir perquè consideràvem que calia plantejar-lo bé. I el cert és que hauria anat bé reflexionar sobre el format escollit, perquè dubto que aportés massa res. Vam veure un equip de govern que fa molts anys que funciona per inèrcia, incapaç de fer autocrítica tal i com va quedar palès amb la intervenció de l’alcalde.

  • Treballs per retirar l'amiant de l'antiga bòbila de Sales
    Butlletí Municipal

    Fem fora l'amiant

    Com molts sabeu, l’equip de govern municipal va deixar que la Bòbila de Sales s’anés deteriorant poc a poc, atac vandàlic rere atac vandàlic. I això no només ha comportat perdre un valor patrimonial, sinó també un risc per a la salut pública, atesa la presència d’amiant en la seva estructura. Molts ho vàrem denunciar i vam demanar mesures, encapçalats per la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans. Aquest episodi ens va fer adonar que cal treballar per retirar el fibrociment de la nostra ciutat, facilitar la seva extracció als particulars i eliminar qualsevol rastre d’aquest material cancerigen de l’espai públic.

  • Punt de Trobada

    Obriu pas

    "Jo no sóc ni masclista ni feminista” és una de les frases més pocasoltes que existeixen, malgrat que hi ha qui la diu amb bona fe per desconeixement. Masclisme i feminisme no són equivalents, són conceptes absolutament oposats. Masclisme és l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. Mentre que feminisme, com diu Angela Davis, és la idea radical que les dones som persones. Fa uns mesos que les dones estem alçant la nostra veu més que mai per recordar precisament això, que som persones.

  • Sector afectat pel Pla de Llevant
    Butlletí Municipal

    62 blocs de 3 a 10 plantes

    Això és el Pla de Llevant. La construcció d’un barri sencer des del no-res, sense respectar la topografia del terreny, sense continuïtat amb els habitatges de la Torre Roja o Campreciós. 62 blocs de 3 a 10 plantes que canviaran per sempre la fesomia de Viladecans. Nous carrers que trinxaran el sector d’Oliveretes. Un vial de doble sentit i dos carrils per banda que encaixonarà el cementiri municipal i l’ermita de Sales. El Pla de Llevant és això i més. Des d’ERC ho hem intentat tot per reconduir-lo, però el PSC ha imposat la seva majoria.

  • Palau de la Generalitat
    Repensem Viladecans

    Prou victimisme

    Durant massa dècades el Baix Llobregat va ser una de les comarques menys mimades en els pressupostos de Plaça Sant Jaume. La vella dicotomia de contrapoders amb CiU a la Generalitat i el PSC a la Diputació i als ajuntaments metropolitans va generar unes sinèrgies perverses i un clientelisme que avui sortosament forma part de la història. Bé, de clientelisme i interessos en continuaran havent, almenys fins que siguem capaços de teixir un nou model de societat i d’Administració pública sobre uns fonaments republicans i de bon govern.

  • Els Jardins de Magdalena Modolell, pendents de reforma
    Butlletí Municipal

    Ciutat aturada

    Comencem nou any, i ho volem fer assenyalant que la nostra ciutat està aturada. N’hi ha que ho veuen diferent, que la remodelació del Polígon Centre, el despertar del Pla de Llevant o la reordenació de la factoria Roca demostren el contrari. Però per a nosaltres això significa continuar apostant per la totxana, viure de renda i confiar a la iniciativa empresarial el lideratge de la ciutat. Alhora molts projectes estratègics que han estat reclamats durant anys per la ciutadania continuen pendents, com són les remodelacions dels Jardins de Magdalena Modolell i la Rambla Modolell sobre les que s’han fet processos participatius, però al pressupost del 2018 no hi consta ni un euro al respecte.

  • ERC proposa convertir tota la Rambla en una zona de vianants
    Punt de Trobada

    Despertem Viladecans

    Comencem un 2018 carregats d’interrogants, però a Viladecans hi ha una cosa certa, la nostra ciutat està aturada. N’hi ha que ho veuen diferent, que la remodelació del Polígon Centre, el despertar del Pla de Llevant o la reordenació de la factoria Roca demostren el contrari. Però per a nosaltres això significa continuar apostant per la totxana, viure de renta i confiar a la iniciativa empresarial el lideratge de la ciutat. Alhora molts projectes estratègics que han estat reclamats durant anys per la ciutadania continuen pendents, com són les remodelacions dels Jardins de Magdalena Modolell i la Rambla Modolell sobre les que s’han fet processos participatius, però al pressupost del 2018 no hi consta ni un euro al respecte.

  • Cartells de campanya d'ERC pel 21D
    Punt de Trobada

    O arrasem a les urnes, o ens arrasen com a poble

    El 21 de desembre tenim una cita ineludible a les urnes. Una convocatòria il·legítima i il·legal. Però als demòcrates les urnes no ens fan por i hi anem a guanyar i demostrar que on ells proposen límits i prohibicions, nosaltres proposem llibertat i drets. Ens diuen que només ens hem preocupat d’una cosa, “el procés”. I no paren de repetir-ho, com un mantra. Perquè saben que no és cert, perquè saben que des de les responsabilitats de Govern que hem ocupat com a Esquerra Republicana hem creat un nou dret, la Renda Garantida de Ciutadania; hem revertit l’estat de les finances de la Generalitat acabant amb les retallades i aconseguint indicadors econòmics de rècords positius, com la inversió estrangera; o hem iniciat la tan necessària ampliació de l’Hospital de Viladecans.

  • Butlletí Municipal

    Per un 2018 de llibertat

    Hem de presentar aquest article el 22 de novembre, i serà el darrer que escrivim enguany. Un 2017 convuls que ha acabat amb més de mig Govern de la Generalitat a presó només per les seves idees. Davant d’aquest escenari es fa complicat encabir en tant poques línies quelcom que resumeixi per què és injust tot el que ha passat i per què cal votar el 21 de desembre contra un estat amb fonaments franquistes, on finalment han caigut totes les caretes, i al qual només podrem tombar si seguim amb la marxa empresa el 27 d’octubre.

  • Repensem Viladecans

    A por ellos

    Aquests dies es fa difícil escriure sobre tot el que està passant. Moltes emocions, moltes injustícies i molts silencis. Més encara quan ho has de fer per una publicació en paper, que trigarà dies en sortir al carrer i corres el risc que quan sigui llegida la informació ja estigui caducada. Però hi ha coses que mai caducaran, i que mai oblidarem. Escric aquestes paraules el 6 de novembre. I m’agradaria poder fer-ho sobre Viladecans. Sobre els propers macroprojectes urbanístics als quals haurem de fer front: el Pla de Llevant o el projecte dels terrenys industrials de la Roca.

  • L'alcalde Ruiz a la manifestació de Societat Civil Catalana el 29 d'octubre
    Butlletí Municipal

    Perplexitat

    En el passat Ple vam presentar una moció de condemna a la violència policial, la detenció dels Jordis i l’aplicació del 155. Des d’ERC gairebé mai presentem res que no tingui una incidència directa amb Viladecans perquè considerem que és en altres espais on cal abordar segons quines realitats. A nosaltres ens han escollit per millorar la ciutat. Ara bé, quan s’estan vulnerant els drets fonamentals més bàsics entenem que, com a mínim, l’Ajuntament s’ha de posicionar i condemnar-ho.

  • La plaça de la Vila plena de gom a gom durant l'aturada general del 3 d'octubre
    Punt de Trobada

    Violència vs dignitat

    És diumenge 8 d’octubre al vespre. Vull escriure quelcom sobre l’excepcional jornada de fa tot just una setmana, l’1 d’octubre. Ha estat una setmana de contrastos. Violència versus dignitat. Les informacions que es veuen a les xarxes socials sobre la manifestació d’avui posen els pèls de punta: banderes i salutacions feixistes, un periodista apallissat perquè creuen que és de TV3, crits que demanen presó per al President de la Generalitat, cartells que diuen que les paperetes han fet més mal que ETA, insults.

  • Butlletí Municipal

    Drets fonamentals

    Escric aquestes línies quan encara tot ha de passar. Quan llegiu aquest article estarà desfasat, perquè ja sabreu què va passar el dia 1 d’octubre. Jo, a 26 de setembre, encara no ho sé. Però el que sí sé, el que sabem tots, excepte aquells que tant els fa el preu que costi mantenir la unitat d’Espanya, és que durant els darrers dies s’han vulnerat drets fonamentals. Hi ha qui s’escuda en el debat que va tenir lloc al Parlament els dies 6 i 7 de setembre i ho justifica tot. Quan si la majoria parlamentària legitimada va haver de forçar les costures de les eines de què disposem va ser perquè l’oposició, la que tant va cridar i fer filibusterisme, va impedir fer-ho com a tots ens hagués agradat.

  • Insubmísament legitimats

    Ha començat la campanya del referèndum. Miro el whatsapp i veig que un company ens ha enviat una captura on s’explica que C’s de Viladecans ha demanat a l’Ajuntament que retiri de la via pública tota la propaganda referent al “referèndum il·legal”. Expressió que és un oxímoron en sí mateixa. I em pregunto... com hem arribat aquí? Quina mena de democràcia tenim on volen prohibir un referèndum? Però clar, que es pot esperar d’aquells que van ser creats per eliminar el català de les escoles.

  • Concentració de condemna a la Plaça de la Vila
    Butlletí Municipal

    No tinc por

    El passat 17 d’agost el món occidental va tornar a aturar-se. Aquest cop, ens havia tocat a nosaltres. Una furgoneta havia arrabassat la vida de tretze persones al carrer més alegre de la nostra capital. Barcelona passava a estar en el mapa més horrorós d’Europa. Però el malson no havia acabat. Cambrils, de matinada, era víctima d’un nou atac. Aquest cop, la intervenció dels Mossos d’Esquadra va impedir que el drama fos major. Des d’aleshores, hem vist el millor i el pitjor de la societat on vivim.