• L'alcalde Ruiz a la manifestació de Societat Civil Catalana el 29 d'octubre
    Butlletí Municipal

    Perplexitat

    En el passat Ple vam presentar una moció de condemna a la violència policial, la detenció dels Jordis i l’aplicació del 155. Des d’ERC gairebé mai presentem res que no tingui una incidència directa amb Viladecans perquè considerem que és en altres espais on cal abordar segons quines realitats. A nosaltres ens han escollit per millorar la ciutat. Ara bé, quan s’estan vulnerant els drets fonamentals més bàsics entenem que, com a mínim, l’Ajuntament s’ha de posicionar i condemnar-ho.

  • La plaça de la Vila plena de gom a gom durant l'aturada general del 3 d'octubre
    Punt de Trobada

    Violència vs dignitat

    És diumenge 8 d’octubre al vespre. Vull escriure quelcom sobre l’excepcional jornada de fa tot just una setmana, l’1 d’octubre. Ha estat una setmana de contrastos. Violència versus dignitat. Les informacions que es veuen a les xarxes socials sobre la manifestació d’avui posen els pèls de punta: banderes i salutacions feixistes, un periodista apallissat perquè creuen que és de TV3, crits que demanen presó per al President de la Generalitat, cartells que diuen que les paperetes han fet més mal que ETA, insults.

  • Butlletí Municipal

    Drets fonamentals

    Escric aquestes línies quan encara tot ha de passar. Quan llegiu aquest article estarà desfasat, perquè ja sabreu què va passar el dia 1 d’octubre. Jo, a 26 de setembre, encara no ho sé. Però el que sí sé, el que sabem tots, excepte aquells que tant els fa el preu que costi mantenir la unitat d’Espanya, és que durant els darrers dies s’han vulnerat drets fonamentals. Hi ha qui s’escuda en el debat que va tenir lloc al Parlament els dies 6 i 7 de setembre i ho justifica tot. Quan si la majoria parlamentària legitimada va haver de forçar les costures de les eines de què disposem va ser perquè l’oposició, la que tant va cridar i fer filibusterisme, va impedir fer-ho com a tots ens hagués agradat.

  • Insubmísament legitimats

    Ha començat la campanya del referèndum. Miro el whatsapp i veig que un company ens ha enviat una captura on s’explica que C’s de Viladecans ha demanat a l’Ajuntament que retiri de la via pública tota la propaganda referent al “referèndum il·legal”. Expressió que és un oxímoron en sí mateixa. I em pregunto... com hem arribat aquí? Quina mena de democràcia tenim on volen prohibir un referèndum? Però clar, que es pot esperar d’aquells que van ser creats per eliminar el català de les escoles.

  • Concentració de condemna a la Plaça de la Vila
    Butlletí Municipal

    No tinc por

    El passat 17 d’agost el món occidental va tornar a aturar-se. Aquest cop, ens havia tocat a nosaltres. Una furgoneta havia arrabassat la vida de tretze persones al carrer més alegre de la nostra capital. Barcelona passava a estar en el mapa més horrorós d’Europa. Però el malson no havia acabat. Cambrils, de matinada, era víctima d’un nou atac. Aquest cop, la intervenció dels Mossos d’Esquadra va impedir que el drama fos major. Des d’aleshores, hem vist el millor i el pitjor de la societat on vivim.

  • Cartell de la 28a edició del Festival
    Butlletí Municipal

    Cultura Al Carrer

    Al nostre municipi donem el tret de sortida a l’estiu amb un festival que s’ha convertit en una icona de la ciutat: Al Carrer. Enguany hem celebrat la seva 28a edició. Els nostres carrers s’han omplert de dansa, clowns, equilibristes, música... en definitiva, de cultura. El primer cap de setmana de juliol Viladecans esclata de vida i és un autèntic orgull viure en aquest indret del Baix Llobregat. Cal felicitar als seus responsables, ja que no totes les vint-i-vuit edicions han estat a la mateixa alçada, i ells han sabut revitalitzar-lo, oferir un programa com el d’enguany amb espectacles de gran qualitat, per a tots els públics i gustos.

  • Plànol de l'última modificació del Pla de Llevant el 2015

    Salvem Oliveretes

    Fa molt temps que un lema es va gravar en la meva concepció de model de ciutat: “Salvem Oliveretes”. Vaig començar el meu camí en la política activa quan els regidors d’ERC que em van precedir batallaven contra un projecte urbanístic que liquidava l’espai verd del sector d’Oliveretes amb un nou barri de més de 2.000 habitatges. Anys i modificacions després, el projecte vigent és l’aprovat pel PSC a finals de l’anterior mandat municipal. Ara concentra els immobles a tocar de la carretera de Barcelona, però la xifra d’habitatges augmenta fins a gairebé 3.

  • Imatge aèria del Polígon Industrial del Centre
    Butlletí Municipal

    Construint ciutat des de l’oposició

    Construir un model de ciutat no només es pot fer des del govern, també es pot fer des de l’oposició. Aportant idees, presentant mocions, negociant i dialogant. El passat mes de novembre vàrem dur al Ple una moció per millorar la informació i la participació ciutadana en els procediments urbanístics, amb l’objectiu d’evitar episodis de gran tensió com els que hem viscut aquest mandat: Polígon Centre, bloc del carrer Pallach, Poliesportiu Centre... Des de l’equip de govern se’ns va demanar posposar la moció per tal de poder treballar-la i acordar-la.

  • Punt de Trobada

    El 8 de març no em felicitis i lluita cada dia al meu costat!

    El 8 de març vaig rebre algun whatsapp i vaig veure alguns comentaris a les xarxes que distaven molt de l’objectiu del dia. Alguns fins i tot em van esgarrifar. Tots em van fer reflexionar molt i van aconseguir que, un cop més, em ratifiqui en el meu feminisme. En la necessitat de continuar lluitant, de fer pedagogia i de seguir treballant per assolir una igualtat real entre homes i dones. Molta de la gent que felicita les dones el Dia Internacional de les Dones continua sense entendre massa de què va la cosa.

  • Imatge de la plataforma Aturem Eurovegas

    De lluites i abstencions

    El passat Ple ens vàrem abstenir en dos temes importants, i ho vàrem fer per responsabilitat. Primer amb la moció que l’equip de govern (PSC+ICV) va presentar demanant un increment del 1.300% del pressupost de la Generalitat al Parc Agrari. Quan el PSC era responsable del Departament d’Agricultura no arribava ni de lluny a aquesta xifra, però ara s’atreveixen a exigir als altres el que ells no van fer quan tenien la responsabilitat i era època de vaques grasses. Qui realment vol lluitar pel Parc Agrari se’l creu, treballa i no calla davant d’amenaces com Eurovegas.

  • Les JERC han fet bandera del dret a vot a partir dels 16 anys
    Butlletí Municipal

    Votar als 16 anys

    El passat Ple vàrem presentar una moció per a donar suport a l’ampliació de l’edat amb dret a vot, per tal que ja es pugui votar a partir dels 16 anys. Aquesta proposta la vàrem presentar gràcies a l’impuls de les JERC Viladecans (viladecans@jerc.cat) i es va poder aprovar amb els vots del PSC, ICV, VSP i GV-CAP.    Creiem que és important que els drets evolucionin, les lleis s’adaptin a les noves realitats i anem garantint les demandes socials. En una societat envellida on els joves tenen més obligacions que drets, reclamar que puguin votar per sentir-se representats és molt important.

  • La reforma horària persegueix adaptar-nos millor als ritmes del nostre cos i la nostra ment

    Qüestió d'horaris

    Reforma horària. Quedeu-vos amb aquestes dues paraules: Reforma horària. Són les dues paraules que posen nom a una de les revolucions pendents a la nostra societat. No pot ser que en ple segle XXI encara no siguem propietaris del nostre propi temps i cal que per fi canviem les regles del joc per tal que allò que hauria de ser nostre ens torni a pertànyer.    Actualment encara ens regim per horaris propis de la revolució industrial i en base a una franja horària que no ens és pròpia. Sabíeu que ens hauríem de regir per l’horari de les Illes Canàries? Sabíeu que no és així perquè Franco va canviar la franja horària per estar a la mateixa que l’Alemanya Nazi?   Tot això fa que mengem i dormim en horaris que són insans, que no respecten els nostres ritmes biològics.

  • Senyals molt poc convencionals a l'av. Josep Tarradellas
    Butlletí Municipal

    No cal inventar res

    A vegades, no cal inventar res, només cal seguir allò que ja està establert o sistematitzar allò que aprens amb l’experiència. En aquesta reflexió hem basat les dues mocions que vàrem presentar al darrer Ple. Una sobre participació ciutadana en projectes urbanístics i una altra per endreçar tot el que fa referència a la senyalització viària al nostre municipi. En el primer cas, vàrem decidir endarrerir el debat d’aquesta moció per tal d’assolir més consens, ja que l’equip de govern es va comprometre a seure a negociar un acord conjunt que garanteixi una millor informació i participació de les persones afectades i la ciutadania en general en els processos urbanístics.

  • Campanya de l'Institut Català de les Dones
    Punt de Trobada

    El masclisme al poder

    El mes de novembre és el mes de la lluita contra la violència masclista. És una de les xacres més lamentables de la nostra societat, que ens recorda constantment que no som aquella civilització que ens agrada imaginar-nos. Creure que una dona és de la teva propietat de tal manera que pots fer amb ella el que vols, fins i tot prendre-li la vida, és símptoma d’una societat malalta que necessita que continuem defensant obvietats: les dones i els homes hem de ser iguals, les dones no som propietat de ningú, les dones no som inferiors als homes.

  • Sindicatura de Greuges de Viladecans
    Butlletí Municipal

    Oportunitats perdudes

    En el darrer Ple d’octubre hem perdut dues oportunitats: tenir un Síndic de Greuges reforçat per un ampli consens i blindar la ciutat davant la possibilitat de convertir-nos en “municipi turístic” amb l’únic objectiu de beneficiar una gran empresa,  l’outlet.   Fins ara Viladecans comptava amb un Síndic de Greuges que havia estat escollit amb una àmplia majoria política. Vicenç Mazón ha construït i dignificat la figura del Síndic a la nostra ciutat. Gràcies! Des d’ERC vam presentar per al seu relleu a Joan Bonich per la se va experiència com a regidor, però sobretot pel seu compromís amb la ciutadania, la seva contrastada sensibilitat i el seu caràcter conciliador.