• Solar de l'antic Poliesportiu Centre que es convertirà en un edifici d'habitatges de sis plantes
    Repensem Viladecans

    Dret a la ciutat

    Tal com recullen les Nacions Unides, les persones que vivim en entorns urbans com Viladecans tenim dret a la ciutat. És un concepte encara absent a les lleis del nostre marc jurídic però cada vegada més present. Aquí i allà proliferen accions col·lectives orientades a la construcció del dret al barri i a la ciutat com el Sindicat de Llogaters a Barcelona que lluita per un lloguer just. Des d’ERC compartim l’ideal d’una ciutat per tothom, amb igualtat en l’ús i el gaudiment, amb inclusió i garanties perquè tots els habitants, tant de generacions presents com futures i sense discriminacions de cap tipus, puguin crear ciutats justes, segures, sanes, accessibles, assequibles i sostenibles, amb prosperitat i qualitat de vida.

  • Repensem Viladecans

    Avancem cap a un nou Viladecans

    Vivim temps convulsos on ja no només es pretén fer política a cop de titular, sinó a cop de piulada. On sembla que cal ser el més demagog o histriònic per aconseguir uns quants vots. On sembla que només és necessari apel·lar a les emocions més primàries per reclamar l’atenció de la ciutadania. I tot això té com a conseqüències l’acceleració, la manca de reflexió, la cerca del resultat immediat, la incapacitat de presentar projectes sòlids que vagin més enllà de l’endemà.

  • Palau de la Generalitat
    Repensem Viladecans

    Prou victimisme

    Durant massa dècades el Baix Llobregat va ser una de les comarques menys mimades en els pressupostos de Plaça Sant Jaume. La vella dicotomia de contrapoders amb CiU a la Generalitat i el PSC a la Diputació i als ajuntaments metropolitans va generar unes sinèrgies perverses i un clientelisme que avui sortosament forma part de la història. Bé, de clientelisme i interessos en continuaran havent, almenys fins que siguem capaços de teixir un nou model de societat i d’Administració pública sobre uns fonaments republicans i de bon govern.

  • Repensem Viladecans

    A por ellos

    Aquests dies es fa difícil escriure sobre tot el que està passant. Moltes emocions, moltes injustícies i molts silencis. Més encara quan ho has de fer per una publicació en paper, que trigarà dies en sortir al carrer i corres el risc que quan sigui llegida la informació ja estigui caducada. Però hi ha coses que mai caducaran, i que mai oblidarem. Escric aquestes paraules el 6 de novembre. I m’agradaria poder fer-ho sobre Viladecans. Sobre els propers macroprojectes urbanístics als quals haurem de fer front: el Pla de Llevant o el projecte dels terrenys industrials de la Roca.

  • La Torre Modolell, seu de l'alcaldia
    Repensem Viladecans

    S'ha acabat la impunitat!

    Fa un any que sóc portaveu del grup municipal d’ERC a Viladecans acompanyada de dos grans regidors, la Myriam i el Xavi. Tots plegats, juntament amb la secció local d’Esquerra, ens hem fet un fart de pencar en coherència a allò que vàrem dir en el Ple d’investidura, és a dir, que cosiríem consensos entorn als temes socials, però que plantaríem cara al model de ciutat que defensen els socialistes amb el beneplàcit del seu soci de govern, ICV-EUiA. Només agafar l’acta de regidors ens vàrem trobar sobre la taula un macroprojecte urbanístic molt agressiu que desindustrialitzava la ciutat amb l’únic objectiu de seguir construint de forma indefinida.

  • Cinemes Lauren
    Repensem Viladecans

    Prou victimisme

    Un hospital nou, un CAP obert vint-i-quatre hores, la construcció de dos instituts-escola, pagar el deute amb l’Ajuntament, obrir els cinemes Lauren, fer la línia de metro del Delta... A aquest pas de demandes el magre pressupost de la Generalitat s'haurà de destinar exclusivament a Viladecans.   Sostenia el president Tarradellas que en política es pot fer tot menys el ridícul. Precisament això és el que està fent el PSC amb el seu totum revolutum d’exigències al Govern català. Exigir ara un hospital o una línia de metro obviant que quan tu governaves arreu i en època de vaques grasses no vas fer res, és tenir molta barra.