• 9N, camí d’un futur inexorablement lliure

    Llegeixo una piulada amb la foto d’un home molt gran que diu “Vinc a votar i despres vaig a l’enterrament de la meva dona, ella seria la primera en venir a votar.” Les emocions dels darrers dies, setmanes, mesos... brollen galtes avall. Amb el cos definitivament desbordat per un feliç esgotament escric aquestes paraules. Són les 23.15h d’una jornada històrica, el 9 de novembre. Més de dos milions de persones han votat malgrat tots els malgrats. Malgrat amenaces, menysteniments i obstacles de tota mena.

  • Al marge de la història

    El passat mes de setembre vaig tenir l’honor i la responsabilitat d’intervenir en el ple municipal de Viladecans en nom de la secció local d’Esquerra Republicana. Ho vaig fer per argumentar la nostra adhesió a la moció presentada pels grups de CiU i ICV-EUiA que plantejava donar tot el suport a la Generalitat en l’impuls i el desenvolupament de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, prevista pel 9 de novembre. Des d’Esquerra crèiem que era important participar en el plenari (aquesta legislatura no hi tenim representació)bàsicament per tres motius: per fer un debat més polifònic, per explicar el nostre posicionament davant la moció i per animar al PSC a donar-hi suport i a ser coherents amb allò que diuen ser, demòcrates que escolten la ciutadania.

  • Un curs apassionant

    Aquests dies estem iniciant un curs polític apassionant, ple de reptes i il·lusions. On podrem construir un país lliure, lliure de corruptes i retallades, perquè tot aquest esforç que fem és per fer quelcom diferent, per aprendre dels errors i no permetre que es tornin a cometre. Per gaudir dels nostres recursos i poder proporcionar a la ciutadania els hospitals i les escoles que mereixem. No serà fàcil, però la tenacitat, capacitat d'organització, civisme i intel·ligència que està mostrant el nostre poble ens podran dur allà on vulguem.

  • Qüestió de gènere

    El passat dissabte, 12 de juliol, des de la secretaria de les dones de la Federació Comarcal vàrem organitzar una jornada de treball amb les secretàries locals al restaurant Rústik de Corbera. La idea era prendre com a base la jornada de formació que vàrem fer a Begues, per anar més enllà. Vàrem iniciar la jornada amb una exposició teòrica a càrrec de Bàrbara Lligadas, secretària de les dones del Baix Llobregat i l’Hospitalet, que va servir com a punt de partida per a què les presents fessin una pluja d’idees sobre maneres d’organitzar-nos i propostes per al programa electoral municipal.

  • Viladecans, ciutat silenciada

    Els companys de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya hem impulsat recentment la campanya “Viladecans, ciutat silenciada” on denunciem un ús partidista per part de l’Ajuntament i manca de pluralitat en els mitjans de comunicació municipals. El passat mes de juny vàrem presentar una queixa formal a la Sindicatura Municipal de Greuges, l’acceptació a tràmit de la qual esperem que derivi en una reformulació del funcionament de Viladecans Televisió. Estarem amatents. Com la majoria de la ciutadania, volem uns mitjans públics objectius, independents, plurals i de qualitat.

  • Garantint uns bons serveis pediàtrics

    Des d’ERC Viladecans hem presentat a la Mesa del Parlament una proposta de resolució on instem el Govern de la Generalitat a solucionar, de forma urgent i  consensuada amb els professionals afectats, les reubicacions dels serveis de pediatria i salut sexual i reproductiva que comportaran les obres d’adequació al CAP Mas Font, ubicat al Passeig de la Marina de Viladecans. L’actuació per adaptar les consultes a la nova normativa obligarà a centralitzar aquests serveis al CAP Maria Bernades, situat al carrer de la Mare de Déu de Montserrat, forçant així els usuaris a desplaçar-se a la part alta de la ciutat.

  • Desiguals

    Aquests darrers dies han estat marcats per les campanyes publicitàries del dia de la mare. Una data a qui molts fa il·lusió i de la qual s’aprofiten les empreses tot mercantilitzant la jornada. Res de nou. Cada any igual. Hi ha hagut, però, una empresa que s'ha passat de frenada. Hi ha qui diu que la publicitat permet un marge per a ser “canalla”, i que tot s’ha d’encabir en la mesura d’aquestes circumstàncies. Nosaltres creiem que mentre homes i dones siguem desiguals, no hi ha marge per a la frivolització.

  • Gràcies, Botto!

    Ahir vaig tenir l’oportunitat de preguntar quelcom a Juan Diego Botto i em vaig sentir incapaç de fer-ho. Va ser després de veure “Un trozo invisible de este Mundo” a l’Àtrium Viladecans, on després de veure l’obra se’ns oferia l’oportunitat de poder interactuar amb els actors. Si em demanessin si mai he tingut un amor platònic, segurament respondria que quan era adolescent ell per a mi va ser qui més s’adeia a aquesta definició. Però no va ser pas per això que no pogués fer-li cap pregunta, han passat els anys i els possibles amors platònics.

  • Cansades de reivindicar obvietats

    Dimecres ens llevàvem amb el titular “Una de cada 3 europees han patit una agressió sexual o física”. Una dada que ens colpeix brutalment, però malauradament no ens sorprèn. Ens resigna amargament a seguir lluitant, a no poder dir a aquells que afirmen “el feminisme és un anacronisme” que tenen raó. Les dones, com els catalans, estem cansades de reivindicar obvietats, però sabem que si no les reivindiquem perdem la lluita. Les dones volem deixar de celebrar el 8 de març com un record d’allò que encara no hem assolit, igual que els catalans volem una data que representi allò contrari a l’11 de setembre.

  • Amb el català a l'escola no s'hi juga

    La meva llengua materna és el castellà, i la meva llengua paterna el català. Domino les dues llengües per igual, de manera que sovint no sóc conscient de quina estic fent servir. M’estimo les meves llengües, perquè formen part de la meva història personal. Però n’hi ha una que està en perill, malgrat ser l’originària del país on visc, del país on sóc, del país on han nascut els meus fills. El català. Aquesta setmana hem sumat a la llista de despropòsits contra el català la sentència del TSJC, que fixa un 25% d’horari lectiu en castellà en aquelles escoles on una família hagi demandat el sistema d’immersió lingüística.

  • Prou de joc brut amb el nostre hospital!

    Hi ha gent que fa política en base a la premisa que repetint mentides, la gent acaba creient que és veritat. Malauradament, això és cert, sobretot si disposes del control dels canals de comunicació i de recursos suficients per acompanyar les mentides amb propaganda. Fa molts anys que estic implicada en el món polític, acostumada, doncs, a observar impotent aquesta freqüent pràctica. Avui, però, se m'ha acabat la paciència i, sent conscient que jo no tinc els mitjans que altres tenen, sí tinc aquest espai per dir la meva.

  • Lliures d’oulet

    El mes d’abril, quan es va confirmar a través de les portades dels diaris que el projecte Viladecans The Style Outlets prenia forma -a pesar que uns dies abans l’Alcalde ens ho havia negat-, vàrem demostrar el nostre posicionament contrari a aquest macroprojecte. Des d’aleshores hem treballat durament per tal d’impedir un despropòsit que fa xantatge emocional amb la difusa creació de llocs de treball. És per això, que també ens sumem a la Plataforma que tot just ara s’està consolidant, ja que quant més temps passa, més pesen els inconvenients, i més diluïts resten els avantatges.

  • Crònica personal d’un èxit col·lectiu

    Ens llevem i ens preparem amb tot el que cal per viure una experiència única, tots vestits de groc. Ens encaminem cap al punt de trobada dels viladecanencs i viladecanenques. Sé que som molta gent inscrita, però quan arribem i veig els centenars de persones somrients que omplen la nostra plaça de la Vila, sota un cel plujós, prenc consciència de la grandesa d’allò que estem fent. Pugem als autocars i ens dirigim cap a Santa Margarida i els Monjos, on trobem activitats culturals, lavabos i zona de pícnic.

  • De San Fermines i burkes

    Avui torno a parlar del burka, i és degut a tot el que s’està publicant discretament arrel dels San Fermines. No ho enteneu? No patiu, ara us explico... Fa un parell de dies que sento a parlar dels San Fermines, i no només pels toros, no; per una altra mostra d’àlgida testosterona. Resulta que ha sortit a la llum que és una “tradició” aprofitar l’efervescència dels esdeveniments festius per agredir sexualment a les dones. Sigui arrencant-los la roba en el moment del famós “chupinazo”, sigui magrejant-les en la dispersió de la multitud, sigui directament violant-les.

  • La nostra i la meva història

    Vaig néixer el mateix any que Catalunya Ràdio i TV3, tinc trenta anys. Vaig créixer veient dibuixos en castellà, però poc a poc la meva llengua paterna també va tenir un espai en el món audiovisual i el Club Super 3 va ser una addicció molt sana. El Tomàtic, el Petri, la Noti em van descobrir un munt de personatges que em van fer somniar. Volia volar com el Goku i la Vidal, o fins i tot com l’Arale, encara que el seu mètode no fos tan glamurós. El món de Bola de Drac fins i tot va provocar que centenars d’adolescents ens enamoréssim d’un dibuix animat de cabells liles i nom estrany.