• A la vostra disposició

    La nit del 24 de maig va ser doblement feliç per a tots els republicans de Viladecans. No només tornàvem a l’Ajuntament amb més força que mai des de la fi de la dictadura, sinó que els feixistes de PxC van ser expulsats del consistori. Durant aquella nit vàrem viure hores de celebració, d’abraçades, de missatges de suport, de felicitacions. Una nit on vàrem percebre la confiança de molta gent que té ganes de repensar Viladecans, de convertir-la en una ciutat amb més qualitat de vida, amb més autoestima.

  • Cal que entre tots #RepensemViladecans

    Escric aquestes paraules el dia que tot just comença la campanya electoral, una campanya plena d’incerteses, perquè el resultat està més obert que mai. I ho comprovem des de fa setmanes amb el neguit de qui ja no ho té tot controlat i fa una campanya agressiva constant. Aquest fet, però, per a nosaltres és un estímul, perquè l’escenari s’obre a noves mares de pensar la ciutat, a noves maneres d’entendre la política municipal. Nosaltres ens presentem en aquestes eleccions perquè creiem que cal repensar la nostra ciutat, cal que ens aturem, que seiem, que parlem i entre tots redefinim quina ciutat volem.

  • Sense equip cap projecte té sentit

    Qualsevol projecte que persegueixi un objectiu ambiciós ha de tenir al darrera un equip preparat i amb ganes de pencar per a assolir dit objectiu. Jo tinc la sort d'encapçalar un equip de gent que compleix aquests requisits, i molts més. La candidatura d'Esquerra Republicana de Viladecans està formada per un grup de gent polivalent i nodrit de molts perfils diferents, representatius de la diversitat de la ciutat. Perquè la nostra proposta vol ser el màxim d’oberta, plural, transversal, paritària i plena d’independents.

  • Més autoestima per Viladecans

    Viladecans ha crescut moltíssim durant les darreres dècades. En un grapat d'anys ha passat de ser un petit, modest i orgullós poble de pagesos, a ser una de les ciutats més grans del país, on massa sovint la gent tan sols es limita a compartir espais. Durant aquesta evolució ha calgut construir barris, garantir un bon clavagueram, fer arribar l'aigua corrent a totes les cases, i un llarg etcètera de crear infraestructures. Sovint això s'ha fet bé, però des d'Esquerra Republicana creiem que aquestes obligacions han fet entrar en una dinàmica al govern municipal on s'ha preocupat més pel ciment, que per la cohesió social; més per com crèixer indefinidament, que per com cuidar a la seva gent.

  • #RepensemViladecans

    Surts al carrer i tot està potes enlaire. Carrers que històricament se n’ha reivindicat la seva millora per fi s’arreglen. Parcs infantils que són revisats arreu del municipi. Museus que s’inauguren. Poliesportius que s’enllesteixen. I em pregunto... cal esperar al darrer mig any abans de les eleccions d’un mandat de quatre anys per a fer tot això? I també... això és l’únic que demanem a un Ajuntament, que ens arregli els esvorancs del carrer? Gestionar una administració pública ha de ser molt més que això, perquè sinó, els nostres ajuntaments podrien prescindir dels polítics i convertir-se en una tecnocràcia.

  • Ordenem les ordenances de 2015

    Vivint una crisi que fa massa anys que dura i que pel camí ha anat deixant pobresa, angoixa, risc d’exclusió social, desnonaments, pobresa energètica... Fa massa anys que patim els efectes devastadors d’una economia especulativa que a l’Estat espanyol va prendre forma de totxana. Aquí, la incorporació de les dones al mercat laboral no va comportar una millora de les rendes familiars, incrementant així la qualitat de vida de la majoria de ciutadania i fent créixer el gruix de gent que composa la classe mitjana.

  • 9N, camí d’un futur inexorablement lliure

    Llegeixo una piulada amb la foto d’un home molt gran que diu “Vinc a votar i despres vaig a l’enterrament de la meva dona, ella seria la primera en venir a votar.” Les emocions dels darrers dies, setmanes, mesos... brollen galtes avall. Amb el cos definitivament desbordat per un feliç esgotament escric aquestes paraules. Són les 23.15h d’una jornada històrica, el 9 de novembre. Més de dos milions de persones han votat malgrat tots els malgrats. Malgrat amenaces, menysteniments i obstacles de tota mena.

  • Al marge de la història

    El passat mes de setembre vaig tenir l’honor i la responsabilitat d’intervenir en el ple municipal de Viladecans en nom de la secció local d’Esquerra Republicana. Ho vaig fer per argumentar la nostra adhesió a la moció presentada pels grups de CiU i ICV-EUiA que plantejava donar tot el suport a la Generalitat en l’impuls i el desenvolupament de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, prevista pel 9 de novembre. Des d’Esquerra crèiem que era important participar en el plenari (aquesta legislatura no hi tenim representació)bàsicament per tres motius: per fer un debat més polifònic, per explicar el nostre posicionament davant la moció i per animar al PSC a donar-hi suport i a ser coherents amb allò que diuen ser, demòcrates que escolten la ciutadania.

  • Un curs apassionant

    Aquests dies estem iniciant un curs polític apassionant, ple de reptes i il·lusions. On podrem construir un país lliure, lliure de corruptes i retallades, perquè tot aquest esforç que fem és per fer quelcom diferent, per aprendre dels errors i no permetre que es tornin a cometre. Per gaudir dels nostres recursos i poder proporcionar a la ciutadania els hospitals i les escoles que mereixem. No serà fàcil, però la tenacitat, capacitat d'organització, civisme i intel·ligència que està mostrant el nostre poble ens podran dur allà on vulguem.

  • Qüestió de gènere

    El passat dissabte, 12 de juliol, des de la secretaria de les dones de la Federació Comarcal vàrem organitzar una jornada de treball amb les secretàries locals al restaurant Rústik de Corbera. La idea era prendre com a base la jornada de formació que vàrem fer a Begues, per anar més enllà. Vàrem iniciar la jornada amb una exposició teòrica a càrrec de Bàrbara Lligadas, secretària de les dones del Baix Llobregat i l’Hospitalet, que va servir com a punt de partida per a què les presents fessin una pluja d’idees sobre maneres d’organitzar-nos i propostes per al programa electoral municipal.

  • Viladecans, ciutat silenciada

    Els companys de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya hem impulsat recentment la campanya “Viladecans, ciutat silenciada” on denunciem un ús partidista per part de l’Ajuntament i manca de pluralitat en els mitjans de comunicació municipals. El passat mes de juny vàrem presentar una queixa formal a la Sindicatura Municipal de Greuges, l’acceptació a tràmit de la qual esperem que derivi en una reformulació del funcionament de Viladecans Televisió. Estarem amatents. Com la majoria de la ciutadania, volem uns mitjans públics objectius, independents, plurals i de qualitat.

  • Garantint uns bons serveis pediàtrics

    Des d’ERC Viladecans hem presentat a la Mesa del Parlament una proposta de resolució on instem el Govern de la Generalitat a solucionar, de forma urgent i  consensuada amb els professionals afectats, les reubicacions dels serveis de pediatria i salut sexual i reproductiva que comportaran les obres d’adequació al CAP Mas Font, ubicat al Passeig de la Marina de Viladecans. L’actuació per adaptar les consultes a la nova normativa obligarà a centralitzar aquests serveis al CAP Maria Bernades, situat al carrer de la Mare de Déu de Montserrat, forçant així els usuaris a desplaçar-se a la part alta de la ciutat.

  • Desiguals

    Aquests darrers dies han estat marcats per les campanyes publicitàries del dia de la mare. Una data a qui molts fa il·lusió i de la qual s’aprofiten les empreses tot mercantilitzant la jornada. Res de nou. Cada any igual. Hi ha hagut, però, una empresa que s'ha passat de frenada. Hi ha qui diu que la publicitat permet un marge per a ser “canalla”, i que tot s’ha d’encabir en la mesura d’aquestes circumstàncies. Nosaltres creiem que mentre homes i dones siguem desiguals, no hi ha marge per a la frivolització.

  • Gràcies, Botto!

    Ahir vaig tenir l’oportunitat de preguntar quelcom a Juan Diego Botto i em vaig sentir incapaç de fer-ho. Va ser després de veure “Un trozo invisible de este Mundo” a l’Àtrium Viladecans, on després de veure l’obra se’ns oferia l’oportunitat de poder interactuar amb els actors. Si em demanessin si mai he tingut un amor platònic, segurament respondria que quan era adolescent ell per a mi va ser qui més s’adeia a aquesta definició. Però no va ser pas per això que no pogués fer-li cap pregunta, han passat els anys i els possibles amors platònics.

  • Cansades de reivindicar obvietats

    Dimecres ens llevàvem amb el titular “Una de cada 3 europees han patit una agressió sexual o física”. Una dada que ens colpeix brutalment, però malauradament no ens sorprèn. Ens resigna amargament a seguir lluitant, a no poder dir a aquells que afirmen “el feminisme és un anacronisme” que tenen raó. Les dones, com els catalans, estem cansades de reivindicar obvietats, però sabem que si no les reivindiquem perdem la lluita. Les dones volem deixar de celebrar el 8 de març com un record d’allò que encara no hem assolit, igual que els catalans volem una data que representi allò contrari a l’11 de setembre.