Un amic i company de feina em va passar aquesta setmana l'enllaç d'una notícia (la podeu llegir aquí) que titulava El "cas Robinson" ressuscita la cançó d'"El graduat". Ja havia sentit a parlar sobre el cas d'infidelitat de la primera dama d'Irlanda del Nord, però en llegir la notícia em sorprenen els detalls i em diverteix la dada sobre la cançó. Resulta que aquesta dona es va tornar boja per un noi que podria ser el seu nét i a qui assetjava fins arribar al ridícul. Ella, una dona de les de "moral impecable" i ultra conservadora, va perdre el nord per un atractiu jovenet de dinou anys a qui facilita contactes que li proporcionen una gran suma de diners en negocis. Però el noi finalment es cansa de la insistència de la Sra. Robinson i mira d'allunyar-se'n, de manera que quan ella se n'adona de la situació cau en una greu depressió. Aquesta part de la notícia em fa pensar en les incoherències dels conservadors d'aquest estil purità, que com més es contenen, més risc tenen de perdre el control, de sentir-se culpables amb aquells límits que són incapaços d'acomplir, de sentir un gran pes dins seu fruit de la seva pròpia incoherència. Ara bé, aquests encara tenen una certa dignitat, pitjor són els que practiquen allò de "fes el que jo dic, però no el que jo faig".

Però anem a la part divertida de la notícia... aquest cas d'infidelitat ha comportat que el gran single Mrs. Robinson de finals dels seixanta de Simon & Garfunkel hagi tornat a estar a la part més alta de les llistes de vendes. Jo crec que si això li haguessin explicat a Paul Simon quan escrivia la cançó, no s'ho hagués cregut.

Aquesta és la dada que m'ha conduït a la recomanació d'aquesta setmana: The Graduate, una de les grans pel·lícules de la història del cinema, considerada la setena millor pel·lícula americana de la història per l'American Film Institute. Un film que va sacsejar la societat nord-americana amb aquella relació entre un jovenet i una dona madura, que es converteix en un triangle quan entra en acció el personatge de la filla de la Sra. Robinson. Una de les anècdotes més conegudes de la pel·lícula és que el paper estava pensat per a un jovenet atlètic i ros, però l'equip tècnic finalment es va arriscar apostant per Dustin Hoffman, que era l'antítesi d'això i, a més, ja tenia trenta anys. Així doncs, podem donar gràcies d'aquesta aposta, perquè van ben encertar i van ser els responsables de l'inici de la gran carrera d'un gran actor.

Finalment deixeu-me que us faci una recomanació relacionada. No és una pel·lícula que m'hagi marcat, però ja que hi té a veure i pot ser una bona pel·lícula per veure un diumenge a la tarda... aprofito l'ocasió. Rumor Has It és una pel·lícula que pren com a punt de partida la relació de la Sra. Robinson i el graduat com un fet real que pot haver marcat la vida d'una noia que no entén com pot ser tan diferent a la seva família. D'aquest film cal estacar l'originalitat de la idea de convertir l'èxit cinematogràfic dels seixanta en punt de partida d'un altre film i la interpretació de la sempre brillant Shirley MacLaine.