Ahir va ser un dels dies més macos de la meva vida. Va ser la meva presentació com a cap de llista a les eleccions municipals. Vaig tenir el plaer de rebre el suport del Xavier Vendrell, diputat d'Esquerra i peça clau en la història d'Esquerra al Baix Llobregat i Joan Puigcercós, president d'Esquerra i cap de llista a les eleccions al Parlament. I entre el públic també vaig poder gaudir de la presència de l'Anna Simó, portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra. Però rebre el suport d'aquests "pesos pesados" del nostre partit, tot i ser per a mi molt més que bons companys, no va ser el més important. El més important és que vaig estar envoltada dels meus amics i amigues. Alguns no van poder estar perquè viuen lluny i altres perquè sempre sorgeixen imprevistos. Però em vaig adonar de com arribo a ser d'afortunada de poder comptar amb tota aquesta gent. Familiars, amics de la infància, companys d'escola, de l'institut, de la universitat, de la feina, militants, veïns, etc. Totes les persones que poc a poc es van sumant a la teva trajectòria vital, com si la teva vida fos un tren i anessis recollint amics a cada parada del trajecte.

Ahir tots van voler estar en una nova parada en la meva vida, la visualització de la responsabilitat que comporta encapçalar un projecte com el d'Esquerra a Viladecans. Avui no em vull dedicar a repetir el que vaig dir durant la presentació, ja hi haurà temps per a això. Només vull ressaltar la importància de l'amistat, dels somnis i de ser coherent amb allò en que un creu, que com vaig dir en finalitzar la meva intervenció, és la millor empresa que es pot dur a terme a la vida.

És per això que avui us proposo el que per a mi és un clàssic, el film Dead Poets Society. Una pel·lícula que he vist en nombroses ocasions, i que quan acabo de veure tinc unes ganes terribles de viure i de ser coherent amb la defensa dels meus ideals. Així és com em vaig sentir en acabar l'acte. Una sensació meravellosa i que em va carregar de molta energia per a seguir endavant i treballant.




Si encara no heu vist Dead Poets Society, no us la podeu perdre, perquè a banda de la increïble interpretació de Robin Williams i tots els joves actors que l'acompanyaven com a alumnes, és un cant a la vida, a la poesia, als somnis, a l'amistat i a la lluita pels ideals. Un film meravellós que té un final que posa la guinda, un d'aquells finals que arrodoneixen el film i el converteixen en un clàssic. I aquells i aquelles que ja l'hagueu vist, torneu a veure-la de tant en tant. És en temps com els que actualment estem vivint quan cal pujar a la taula i veure les coses des d'una altra òptica!

Nota: la foto és de l'Eio Ramon. Gràcies Eio!