En les dues darreres setmanes, per motius de feina, he assistit a dues jornades molt interessants organitzades per la Cambra de Comerç de Barcelona. La jornada de la setmana passada duïa per nom Intangibles en l'economia i estava coorganitzada per l'empresa Vertisub, al capdavant de la qual es troba una brillant i sensible empresària que es diu Pilar Almagro. He tingut l'oportunitat de veure-la en diverses ocasions com a ponent i sempre és un plaer. Per això li vam proposar que participés a la jornada que des de la Fundació Josep Irla vàrem organitzar el passat 8 de març, El talent femení en el lideratge de les empreses. Crec que ella és un exemple a seguir i a tenir com a referent, ja que pensa en global, és emprenedora, cuida els seus treballadors, és mare, amiga i parella, és reflexiva i intel·ligent... i tot això ho és amb molta modèstia, que compagina amb una seguretat en sí mateixa que esdevé una fórmula perfecta que li ha permès convertir la seva passió en un projecte econòmic eficient.

L'altra jornada, que va tenir lloc ahir, duïa per títol Nous valors com a empreses de futur, tot pensant en el paper de la dona, ja que va ser l'observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra, el que va organitzar la jornada. Allà es va parlar d'innovació, recerca, competitivitat, transparència, competència, lideratge, compromís, responsabilitat, equitat, igualtat, respecte, diversitat i un llarg ectcètera. Una jornada plena de reflexions interessants fetes per dones brillants, que a pesar de la seva brillantor resten massa sovint a l'ombra del predomini masculí.

En ella es van fer afirmacions com ara "La generació anterior va aconseguir la introducció de la dona al mercat laboral en llocs de responsabilitat. La nostra generació ha d'aconseguir canviar les regles del joc d'aquest mercat laboral." o "Hem de desaprendre el que ens ha lligat" o "L'obstacle més important és de tipus cultural i de normes no escrites." Però a pesar de transcriure-us aquestes cites, és molt complicat resumir tot el que allí es va dir en un únic post. Així que poder més endavant m'hi torno a referir, i segur que quan pengin l'edició del contingut de les jornades a internet hi faré referència en aquest mateix espai.

Però abans de dir el títol de la pel·lícula que aquesta setmana us vull recomanar, deixeu-me que faci jo una petita reflexió: Encara que hi hagi gent que cregui que les empreses són el mal personificat, cal recordar que si els treballadors tenen feina és perquè al darrera hi ha un emprenedor/a que ha tingut una idea i no s'ha quedat de braços plegats, sinó que l'ha executat creant llocs de treball. El que cal fer és que dins d'aquestes empreses els valors, els intangibles i les persones siguin el centre de tot. Ja que aquesta és l'única manera de tenir una empresa humana que motivi els seus treballadors, els quals, degut a estar satisfets per la seva feina, seran el màxim d'eficients. Comportant en darrera instància un benefici per a l'empresa, però també per a la societat.

Per tot això us proposo la pel·lícula Jerry Maguiere, que tot i ser vista com a pel·lícula romàntica, al darrera hi ha molt més que unes relacions de parella. A banda de l'encantador nen, que jo crec que fa onze anys ja va despertar el meu instint maternal... hi ha tota una exposició de la importància de gestionar bé a les persones, just el que us comentava fa unes línies. Tot plegat amb una bona dosi d'aquell humor que t'arrenca més d'un somriue quan menys t'ho esperes.