En el darrer número d’aquesta edició vaig llegir un article del “portavoz PSC Viladecans”, l’Alberto Rodríguez, que em va deixar doblement sorpresa. Primer, perquè no entenc per què ha de parlar de les greus conseqüències de la nevada un representant polític d’una ciutat on la neu no va arribar a quallar, a no ser que sigui per consigna política de més amunt. I segon, perquè trobo increïble la barra amb què s’han relacionat les incidències de la xarxa elèctrica per justificar la MAT.

Tinc la sort i el gran plaer de conèixer l’Empordà en profunditat, una terra meravellosa on la inconsciència, el despropòsit i/o la insensibilitat estan posant en perill la seva riquesa paisatgística i mediambiental. Per això em crispa que s'hagin aprofitat unes incidències provocades per la desídia de les companyies elèctriques, que precisament busquen aconseguir la implementació complerta de la MAT sense mirament amb l'entorn.

A Esquerra, però, ens preocupa el nostre patrimoni ambiental, el nostre territori, i per això no donem suport a la MAT, com tampoc donem suport a la construcció massiva o l'atac a espais mediambientals que haurien de ser protegits. I ara estic parlant de Viladecans. Ells són coherents en la "totxana" per davant de tot, nosaltres ho som en la defensa dels espais verds, de la fauna, de la flora, de llocs peculiars i únics que no poden ser destruïts o alterats sota cap concepte, com és el nostre litoral.

Jo m'enorgulleixo d'encapçalar un projecte que mira amb perspectiva, obertura de mires i a llarg termini. Un projecte que té en compte a les futures generacions i per això no els volem robar el dret de gaudir de les dunes de la nostra platja, de la virginitat del nostre litoral, de la fauna que passa per les nostres terres. No els volem prendre el dret de viure sensacions tan màgiques com són passejar per un racó que et fa perdre la consciència del temps i on els sons i la brisa et relaxen l'esperit.