Pensava que aquesta setmana us parlaria de la intensa jornada que vaig tenir dimecres, que va començar gaudint d'una interessant conversa de feina amb Marcos Lekuona -especialista en governança-, va seguir amb un dinar de feina molt fructificant -podeu veure la ressenya que n'ha fet en Puigcercós al seu bloc-, va continuar a la festa del 25è aniversari del meu estimat IES de Sales i va acabar a casa amb la família. Però ahir vaig tenir dues experiències televisives que em van deixar impactada. Així que avui deixo l'explicació de tot el que vaig sentir i aprendre en un dimecres molt gratificant per a més endavant, i us proposo que no mireu programes del tipus Mujeres ricas.

Ahir, mentre sopàvem vam estar veient Disculpin les molèsties, que ahir duïa per subtítol La dona a través de la tele. D'"Embruixada" a "Mujeres desesperades". Una revisió molt interessant sobre l'evolució del paper de la dona a la societat i com aquesta ha estat reflectida a la televisió (En podeu veure el programa íntegre aquí). Hem d'estar orgullosos de l'alt nivell de "la nostra", perquè com us detallo a continuació, la vetllada va finalitzar amb un programa meridianament oposat.

Quan va acabar el programa vaig estar fent una estona de zàping mentre m'escarxofava al sofà. Mentre parava una mica a La Sexta vaig veure que anunciaven un programa que es diu Mujeres ricas i no vaig poder estar-me de deixar el canal esperant veure'l. Resulta que ahir mateix un company de feina me'n parlava tot indignat i com crec que per poder opinar has d'estar informat, vaig decidir mirar una estona el programa. Indignant, vergonyós, ofensiu, frívol... aquests són alguns dels adjectius que em passaven pel cap mentre el veia.

Finalment vaig apagar la televisió i me'n vaig anar a dormir. Em vaig negar a seguir perdent hores de son per veure un programa que per a mi és un insult a la intel·ligència i una agressió a la feina que fem moltes dones per assolir la veritable igualtat. Una pornografia.

Com pot ser que emetin aquesta mena de programes en una època on l'elevada taxa d'atur s'està convertint en una pandèmia social? Un programa on es fa apologia del capitalisme més neoliberal, motiu pel qual actualment estem com estem i correm el risc de perdre uns drets socials que els nostres avis i pares van aconseguir amb suor, esforç i fins i tot morts.

Així doncs, no puc estar de proposar-vos que no mireu aquest programa. Jo us he enllaçat un vídeo perquè pogueu opinar amb coneixement de causa, com faig jo, però no malgasteu el vostre temps. Hi ha infinitat de coses més belles i interessants a fer en aquesta vida que deixar-se insultar la intel·ligència.