El darrer cap de setmana del mes de maig vaig tenir el plaer d'assistir al 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que va tenir lloc a la nostra ciutat. Vull aprofitar aquest espai per fer un breu balanç de la trobada i esbossar les idees que vaig apuntar durant la meva intervenció a la comissió de treball Nous valors, nous rols, on estava inscrita. En primer lloc vull criticar la taula de benvinguda, que a més de començar tard es va estendre excessivament. No entenc per què en un congrés que dura una tarda -la de divendres- i un matí -el de dissabte- s'ha d'invertir tanta estona en protocol, arribant al ridícul d'incloure en la benvinguda la intervenció d'Anna Hernández -dona del president Montilla-, que tot i tenir un càrrec a la Diputació de Barcelona, aquest és d'urbanisme.

Una altra pega va ser que es va invertir molta estona en llegir uns documents resum que ja teníem entre el material del congrés, un material, per cert, que vaig trobar excessiu, perquè per molt que certs partits tinguin debilitat pel material de campanya, en època de "vaques flaques", cal evitar despeses innecessàries. Però un cop citades les coses que milloraria de cara a una nova edició -dues per eficiència de treball i l'altre per austeritat- vull destacar la feina que es va fer. En primer lloc, vull destacar la intervenció de la Marina Subirats, ja que sempre és un gran plaer escoltar-la; i també vull destacar la intervenció del ponent de la meva comissió, el Daniel Gabarró, que va ser per a mi un grat descobriment, al qual seguiré amb atenció.

A banda d'aquestes intervencions, vull destacar la participació de totes les dones -i algun home- que van prendre el micròfon per enriquir el debat i donar sentit al congrés. Amb això darrer vull dir que el sentit de qualsevol congrés és que els i les assistents puguin dir la seva, per això vaig trobar a faltar més espai per al debat.

Un debat que jo vaig aprofitar per citar algunes idees, de les quals destacaré tres: no només cal tenir en compte la coeducació de les escoles sinó també els contes dels infants o la programació a la televisió. També vaig aportar la idea del laberint amb sostre de vidre, que vol dir que les dones ens trobem en un laberint d'obstacles que ens impedeixen arribar on mereixem; però aquest laberint té un sostre de vidre que ens permet veure què fan els homes quan estan damunt i per això no ho volem repetir, perquè masculinitzar els nostres patrons és un error. La darrera idea que vull destacar és que el sexe és quelcom que ens ve donat al néixer, però el gènere és una construcció cultural, i com a tal es pot deconstruir i tornar a construir. Tant el gènere masculí com el femení s'han de "reconstruir", de manera que tots i totes poguem ser més lliures i feliços.

Sé que aquestes idees llaçades d'una manera tan esquemàtica poden resultar simplistes, per això us animo a navegar pel meu bloc -blocs.esquerra.cat/barbara.lligadas-, on a banda dels articles escrits i els que encara escriuré degut a la inquietud que tinc al respecte, també hi penjaré estudis que he fet.