Aquesta setmana hi ha hagut vaga de funcionaris. Jo no parlaré de xifres, d'èxit, de fracàs... parlaré del motiu de la vaga i de què opino al respecte. Uns sembla pràcticament que s'alegrin perquè toquen el sou dels funcionaris; els funcionaris, lògicament, defensen els seus drets. Uns diuen que ja tocava que fessin alguna cosa, altres que amb això no n'hi ha prou. Uns diuen que els funcionaris són uns privilegiats, altres aixequen el braç i recorden que hi ha molta gent que patirà la retallada i són mileuristes com tants d'altres...

Per a mi aquesta vaga és comprensible, els funcionaris sempre reben en retallades o congelacions i no tots són uns privilegiats. Però també és lògic que s'emprenyi el que fa mesos que està a l'atur, veu com se li acaben les prestacions i per ells no s'ha mogut ningú. Tret de les manifestacions i reivindicacions que s'han fet pels consecutius ero, els sindicats no s'han mogut per molt que la llista d'aturats anava creixent.

Però deixeu-me que vagi més enllà... calia tocar drets en primer lloc? Sí, d'acord, toca que tots ens estrenyem el cinturó, però es que el cas del govern de l'Estat espanyol és de jutjat de guàrdia: atrapem les potències mundials, no hi ha crisi, hi ha algun problema, no hi ha crisi, hi ha crisi, tranquils que hi ha brots verds, estem remuntant, tot està fatal i calen mesures dràstiques! Si mentre miraven de distreure el personal s'haguessin dedicat a prendre mesures intel·ligents i valentes, ara no estarien com estan, i la cadira -allò que sembla que els importa tant- no se'ls bellugaria, perquè les eleccions són d'aquí a dos anys i fa dos anys que estem en crisi.

No s'han pres mesures estructurals que canviïn el sistema econòmic, que és el que cal. No s'han retallat mesures innecessàries com la despesa militar, la casa reial o alguns ministeris com el de cultura -les competències estan transferides a les comunitats autònomes. En canvi, s'ha passat directament a retallar drets socials. Si portessin dos anys mirant de reestructurar l'economia -a tall d'exemple cal recordar que som dels estats que més hores treballa i menys produeix- i ara toqués retallar drets socials per sortir-nos-en, ho podria entendre. Però que s'hagi donat diners als bancs sense condicionants, que els bancs no hagin retornat diners a les empreses perquè puguin tirar endavant projectes i que en canvi es toquin les pensions... No ho entenc!

Per això proposo Robin Hood. A Zapatero se li ha omplert la boca de promeses durant anys i no ha fet altra cosa que trencar-les. Anava de salvador de les classes populars i quan per fi decideix atacar la crisis comença pels drets... Per això us proposo que recupereu el personatge de Robin Hood, que en la nova versió protagonitzada per Russell Crowe i dirigida per Ridley Scott pren un caire molt més democràtic i no són obedients a la figura del bon rei, sinó conseqüents amb el dret de tots a tenir una vida digna. Us recomano aquest film que afegeix un punt de reflexió a una molt bona història atermporal i que distreu molt agradablement amb una ambientació de luxe.