A finals de març des d'Esquerra es va organitzar una reunió amb comerciants i empresaris de Gavà i Viladecans, on vam participar representants del partit de diversos nivells territorials, al capdavant dels quals estava el mateix president, Joan Puigcercós. Per què vam fer aquest dinar? Doncs perquè ens interessa sentir què necessiten aquelles persones que mouen la nostra economia, i per això nosaltres tenim clar, des de la candidatura que encapçalo, que s'ha de tenir en compte la veu del comerciant i del petit empresari, al marge de grans pretensions aeroespacials.

Avui però, em centraré en el comerç, en el comerciant de barri. A Esquerra-Viladecans volem una ciutat cohesionada que es comuniqui i es relacioni, i no hi ha millor eina per aconseguir-ho que el comerç de proximitat, que fa que els carrers estiguin plens de gent i la ciutat bategui. Per això nosaltres defensem el botiguer de barri, aquell que et coneix, que et pregunta què fa la teva nena i que si no recordes el nom del formatge que acostumes a comprar ell ho sap per tu.

Perquè el comerciant de barri és un professional, coneix el seu ofici i t'atén com a tal. Perquè si ens agrada que un metge tingui estudis i sàpiga de què parla... no ens agrada també que qui ens està venent conegui l'ofici, el gènere i el seu tracte sigui atent? A mi per descomptat, sí! Perquè un bon professional sempre et pot recomanar quan vas un xic perdut, i a mi m'encanta deixar-me assessorar per aquells que saben més que jo. Per això defensem el comerç de proximitat, perquè és un element clau de la nostra cultura mediterrània, perquè les nostres ciutats perden sentit quan es converteixen en espais sense vida.

Però a banda de cohesió social i repartiment de la riquesa —recordem que darrera les grans superfícies hi ha multinacionals que tendeixen a monopolitzar el mercat—, el comerç de proximitat garanteix que fem un millor us del nostre temps. Què vol dir això? Que no és el mateix baixar al carrer, creuar la cantonada i comprar els ous que em falten per enllestir la truita, que haver d'agafar el cotxe per sortir a les afores de la ciutat per fer el mateix petit encàrrec. Poder us sembla una exageració, però si no donem suport al petit comerciant, acabarem com a França, on hi ha ONG que es dediquen a portar la compra a les dones vídues. I no és perquè no tinguis ascensor, sinó perquè no es poden desplaçar a les afores per fer la compra. Si al costat de casa ho tenim tot, reduïm el nostre temps de fer la compra i podem invertir-lo en estar amb la família o a l'oci personal.