La proposta de la setmana: Braveheart

Poder us sembla una mica òbvia, però que voleu que us digui, a mi aquesta setmana em ve de gust recuperar aquest clàssic, Braveheart. Per què? Doncs perquè és un cant a la llibertat, i aquest és el terme que no hem de perdre mai de vista, sobretot en conjuntures tan crucials com l'actual.

Dilluns al vespre, en saber la notícia vaig pensar "bé, ja està, s'ha acabat l'agonia, comença una nova etapa". Per què? Perquè la gent, el poble, els catalans i catalanes no som tontos. Que un Tribunal Constitucional deslegitimat per recusacions, mandats fora de termini i acusacions entre magistrats, després de gairebé quatre anys dicti sentència en contra del que va decidir en referèndum el poble de Catalunya és de tot menys democràtic.

Molta gent diu... i ara què? Manifestar-nos per a què? De moment per fer sentir la nostra veu, per cridar ben alt que la sobirania continua estant a les nostres mans i per això som els que decidim. I després de manifestar-nos? Doncs a treballar per anar més enllà. Per fi ha quedat una cosa clara, la veritable utopia és el federalisme -o un bon estat de les autonomies- dins d'això que anomenen Espanya. Ho hem intentat, Esquerra ens hi hem sumat perquè crèiem que era un pas més en el nostre camí, però ni tan sols han acceptat aquest pas. És més, volen aprofitar l'avinentesa per forçar-nos a recular en temes tant importants com la llengua.

Recordo com quan vaig explicar a un company d'erasmus originari de Jerez de la Frontera que el català tenia deu segles d'antiguitat em mirava incrèdul. Doncs sí, aquest és el llegat dels nostres avantpassats, i deu magistrats deslegitimats no podran convertir-lo en cendres, perquè ni tan sols l'opressió franquista va poder. Ara és l'hora de les llibertats, ara és hora de treballar per un bon futur. El principal motiu pel qual ara sóc independentista és perquè sóc mare i vull el millor futur possible per a la meva filla. Jo penso anar a la manifestació del 10 de juliol, però no només em quedaré aquí, seguiré treballant per anar més enllà.



Us animo a veure Breaveheart com a teràpia "guardioliana". A aquells que ja ho teníeu clar dir-vos que carregueu les piles perquè cal seguir treballant i ens trobem en un punt molt important. Parafrasejant l'Oriol Junqueras... al llarg de la història ens han torturat, empresonat, assassinat... no ajupirem el cap ara que les llibertats que tenim són més grans que mai? Ara ho tenim més fàcil que mai. A aquells que esteu fent el pas cap a l'independentisme, benvinguts! A aquells que encara no l'heu fet, no us deixeu incloure en la desafecció, la política és una gran eina i cal utilitzar-la per seguir millorant la vida de tots.

Algun dia vull deixar de ser independentista, com diu en Carod, perquè vull que Catalunya sigui independent, aleshores deixaré la lluita per assolir un país lliure i començaré a treballar per construir el nostre estat, basat en la llibertat com a eix vertebrador. Per això us animo a sumar-vos, perquè l'empresa és un meravellós i estimulant repte.