Com no pot ser de cap altra manera avui us recomano que demà us uniu a la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim". Us ho recomano perquè considero que és molt important que tots i totes sortim de forma conjunta al carrer. D'aquesta manera donarem una imatge unitària i demostrarem que a Catalunya ens prenem seriosament la democràcia i uns quants jutges deslegitimats no poden contradir la veu del poble expressada democràticament a les urnes.

Però aquesta només és la gota que fa vessar el got de les iniciatives de conciliació i entesa amb Espanya. Ja no es pot dir que no ho hem intentat. S'ha intentat, i ni tan sols aquest pas que per a nosaltres -els independentistes- era intermig ha estat possible. Així doncs, només ens queda sortir al carrer per visualitzar un punt d'inflexió en la relació amb Espanya.

Estic convençuda que ens durem molt millor sent uns veïns on cadascú posa les normes a casa seva i no li ha de donar explicacions a l'altre. Una part de mi és espanyola, els meus origens són ansalusos i crec que t'has de malfiar d'aquell que renega d'allà d'on ve. Però això no té res a veure amb la independència del meu país. Catalunya és un país on hi cap tothom i on tots i totes viurem molt millor si ens independitzem.

Entenc que a Espanya els costi tant deixar-nos anar, perquè fins i tot en esports depenen de nosaltres. Però jo vull vibrar mirant el mundial, i no només perquè m'agradi el bon futbol o perquè reconegui la forma de jugar del meu equip en una selecció, sinó perquè vull sentir-me identificada amb els colors de la samarreta. Vull emocionar-me sentint l'himne del meu país en una final del Mundial o en unes Olimpades.



Per últim només vull afegir unes dades tècniques... des de Viladecans estem organitzant un autocar per anar i tornar plegats de la manifestació. Podreu trobar les dades aquí.