La resposta a la sentència: INDEPENDÈNCIA!
Quan escric en mitjans locals miro de parlar de política local i fer propostes per a la meva ciutat. Però l'actualitat política nacional m'obliga a parlar de la retallada del Tribunal Constitucional.
El 30 de setembre de 2005 vaig plorar emocionada davant del televisor, el meu partit havia aconseguit la unitat de la majoria de forces del Parlament en un fet històric: l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia que comportava un pas més per a la millora de la vida de tots els catalans i catalanes. Un dia on la il·lusió es palpava arreu.
En ZP i en Mas van trair aquest esperit unitari del Parlament i van retallar amb nocturnitat i traïdoria el text aprovat per la cambra catalana. Després es va aprovar a les Corts i seguidament el poble de Catalunya va dir sí. Nosaltres vam votar en contra perquè ens semblava insuficient fins i tot com a pas intermig per assolir el nostre objectiu, però varem acatar la decisió del poble de Catalunya, això és la democràcia.
Ara bé, a centenars de quilòmetres d'aquí sembla que no tenen clar què és la democràcia i la ferum dictatorial ho empastifa tot. És inacceptable que deu magistrats d'un alt tribunal fortament desprestigiat facin amb les regles del joc el que vulguin, fent passes enrere i ignorant la sobirania popular.
És per això que cada cop som més els que diem que ja n'hi ha prou, que no ens queda més paciència. A mi quan no em volen en un lloc me'n vaig, així doncs... Independència! Adéu Espanya!
Sé que al Baix Llobregat això costa d'entendre, però cada cop són més les persones que se n'adonen que no és una qüestió de barretina i senyera, sinó d'economia, de drets, d'hospitals, d'escoles... Cada cop són més les persones que veuen que ser català dins l'Estat espanyol els condemna a ser ciutadans de segona, mentre que a l'hora de treballar i pagar impostos són els primers de la llista.
Nosaltres seguirem treballant perquè volem viure millor, i està demostrat que serem millors veïns si vivim en habitatges separats. Els federalistes i autonomistes han vist que no hi ha res a fer, que estenen la mà i els giren l'esquena. Benvinguts siguin aquells que fan el pas valent de rectificar quan veuen que el federalisme és la veritable utopia, no la independència.
Publicat a El Delta de juliol'10
El 30 de setembre de 2005 vaig plorar emocionada davant del televisor, el meu partit havia aconseguit la unitat de la majoria de forces del Parlament en un fet històric: l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia que comportava un pas més per a la millora de la vida de tots els catalans i catalanes. Un dia on la il·lusió es palpava arreu.
En ZP i en Mas van trair aquest esperit unitari del Parlament i van retallar amb nocturnitat i traïdoria el text aprovat per la cambra catalana. Després es va aprovar a les Corts i seguidament el poble de Catalunya va dir sí. Nosaltres vam votar en contra perquè ens semblava insuficient fins i tot com a pas intermig per assolir el nostre objectiu, però varem acatar la decisió del poble de Catalunya, això és la democràcia.
Ara bé, a centenars de quilòmetres d'aquí sembla que no tenen clar què és la democràcia i la ferum dictatorial ho empastifa tot. És inacceptable que deu magistrats d'un alt tribunal fortament desprestigiat facin amb les regles del joc el que vulguin, fent passes enrere i ignorant la sobirania popular.
És per això que cada cop som més els que diem que ja n'hi ha prou, que no ens queda més paciència. A mi quan no em volen en un lloc me'n vaig, així doncs... Independència! Adéu Espanya!
Sé que al Baix Llobregat això costa d'entendre, però cada cop són més les persones que se n'adonen que no és una qüestió de barretina i senyera, sinó d'economia, de drets, d'hospitals, d'escoles... Cada cop són més les persones que veuen que ser català dins l'Estat espanyol els condemna a ser ciutadans de segona, mentre que a l'hora de treballar i pagar impostos són els primers de la llista.
Nosaltres seguirem treballant perquè volem viure millor, i està demostrat que serem millors veïns si vivim en habitatges separats. Els federalistes i autonomistes han vist que no hi ha res a fer, que estenen la mà i els giren l'esquena. Benvinguts siguin aquells que fan el pas valent de rectificar quan veuen que el federalisme és la veritable utopia, no la independència.
Publicat a El Delta de juliol'10