El passat 29 de setembre va ser una jornada marcada per la vaga general. Moltes són les anàlisis que s'han fet al respecte, però a mi només m'interessa la causa de la vaga general i és que no anem bé. No pot ser que se segueixi fent el joc a aquells que ens hi han fet entrar, en la crisi. No pot ser que tornem a mirar cap a la totxana. No pot ser que els pressupostos de l'estat redueixin inversió en innovació. No pot ser que es deixin tants diners en posar ciment als carrers, quan per molt necessari que sigui, no considero que sigui prioritari en molts dels casos que veiem. No pot ser que la societat no reaccioni.

Entenc que la situació actual és molt delicada i és lògic tenir por. Però la por és la millor arma, la millor còmplice d'aquells que ostenten el poder econòmic, d'aquells que són els únics culpables de la nostra situació actual. I no pot ser que en surtin indemnes. No podem oblidar allò tant antic, però tant cert de... la unió fa la força. Són pocs els que tenen el gran capital i molts els que n'estem sent les seves víctimes: autònoms, petits empresaris, funcionàries, treballadors, emprenedores...

Siguem conseqüents i a les properes eleccions anem a votar, i votem en clau social i nacional. No podem perdre més drets, no podem permetre que ni Ener, ni la banca, ni l'estat espanyol ens facin fer més passes enrere, i això només és possible amb una Esquerra forta, ja que som un partit valent i sense hipoteques, un partit format per gent honesta i treballadora que sempre pensa en clau de país i mai ven els treballadors i treballadores d'aquest país en favor de les minories monopolístiques.

Per tot això aquesta setmana només puc fer una cosa... recomanar que mireu aquest petit gran vídeo que us he posat a l'inici.

Que tingueu un bon cap de setmana!