Aquesta setmana ha estat més plena d'economia que mai. Treballo com a tècnica de la Secció d'Estudis Socioeconòmics de la Fundació Josep Irla, de manera que l'economia forma part de la meva vida, però aquesta setmana el ritme ha estat més intens.

Dimarts vaig formar part d'una taula rodona on de manera indirecta es va parlar d'economia, però tal i com comento en el post anterior, no era la finalitat de la mateixa i jo em vaig abstenir d'entrar-hi en profunditat -espero tenir-hi l'oportunitat en un espai específic per a fer-ho.

Dimecres vàrem presentar l'estudi Dotze reptes per al progrés socioeconòmic de Catalunya en el marc de la jornada homònima on vàrem poder comptar amb un ampli recull d'experts que van fer reflexions molt interessants. Però vull destacar de forma esquemàtica tres de les propostes de futur que va fer el conseller Josep Huguet:

• Mancomunar el minifundisme local, és a dir, no tots els municipis del país han de tenir un poliesportiu, una escola bressol i una residència d'avis, perquè fa el model insostenible.
• Reformar la banca i les caixes, és a dir, és vergonyós que s'injecti diner a la banca i les caixes sense que aquest passi de forma responsable a l'empresa perquè reactivi veritablement l'economia.
• Reestructurar l'administració, és a dir, fer-la més eficient i transparent.

Avui, divendres, he assistit a la conferència que Joan Puigcercós ha fet a ESADE, on ha parlat de valors com la valentia, el realisme, l'eficiència, la constància o la creativitat per afrontar el marc econòmic del futur. Però sobretot ha parlat d'apostar per la recerca i l'educació, les apostes que qualsevol país seriós fa quan vol plantar cara als problemes i enfortir les seves estructures pensant en tota la població, en el conjunt de la seva ciutadania. I no en uns pocs que només volen continuar tenint privilegis i tant els fa a quin preu assolir-ho.

La proposta de la setmana, però, no té res a veure amb l'economia, però crec que sí que és molt actual. Us proposo bona lectura per a aquest pont (o tirolina, com m'ha dit un amic que dilluns treballa), que sembla que serà d'aquells on la pluja ens farà gaudir del recolliment, i quina millor manera de fer-ho que amb un bon llibre entre les mans. El llibre que us proposo és Els jugadors de Whist, un títol que ha sortit en la conversa mantinguda amb els acompanyants de taxi cap a la conferència. Una novel·la que, com diu a la contraportada mateix, comença com El pare de la núvia, però després s'empelta de Mystic River i d'American Beauty.