El passat mes de febrer declarava, al Jutjat de Gavà, un veí del barri de Sales de 39 anys acusat d’haver reclòs la seva dona a pany i forrellat durant més d’un any al pis que compartien. Tot i la presumpció d’innocència -ell mateix diu que tot és un muntatge d’ella i que es tracta d’una revenja per gelosia-, el cert és que alguns testimonis han explicat com li havien de dur menjar a través de la finestra, uns baixos al carrer Joan Fiveller. En accedir al domicili, els Mossos van comprovar com la dona únicament tenia accés al lavabo i a la cuina, la resta d’habitacions estaven tancades amb cadenes. Això en ple segle XXI i al costat de casa!

Tot i alguns arguments contradictoris de la víctima i que el veredicte final dependrà només del Jutge, tot apunta a un cas molt greu que demostra fins a quin punt el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, conserva -malauradament- tota la seva vigència.

Per desgràcia, no és el primer cas de violència de gènere a Viladecans. El desembre de 2006 moria apunyalada una dona a mans del seu marit al domicili que compartien i, sense arribar tant lluny, ben segur s’han donat casos que han requerit ordres d’allunyament i activar tots els protocols policials i socials per evitar mals majors. No estem exemptes dels perills i dels riscos que comporta el model de societat patriarcal i masclista, que caracteritza els nostres dies i que impregna tots els estrats socials, a totes les edats.

Per això és important actuar preventivament. On millor i amb més efectivitat ho podem fer és a l’escola i a l’institut. Hem d’aprofitar l’etapa formativa i educativa dels més joves per trencar vells estereotips i plantejar nous rols de relació entre gèneres, sense submissions ni claudicacions. En això, és clar, també hi tenen molt a dir i a fer les pròpies famílies, però com que algunes poden estar viciades d’entrada, hem de confiar, un cop més, en la tasca dels nostres professors i mestres d’escola. Una tasca, malgrat els malgrats, mai prou reconeguda.

En l’anterior Govern de la Generalitat, Esquerra va liderar l’Institut Català de les Dones pilotant una intensa i exhaustiva tasca de conscienciació, prevenció i dotació d’eines i recursos per a les dones en situació de violència de gènere. El telèfon gratuït d’atenció permanent 900 900 120, la campanya de sensibilització per a adolescents “Talla amb els mals rotllos” o la Llei contra la violència masclista aprovada per unanimitat al Parlament, en són uns exemples.

Un altre pas endavant va ser la creació del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, inscrit al cós dels Mossos d’Esquadra, que ha permès establir Grups d’Atenció a la Víctima especialitzats en aquests tipus de delictes a cada comissaria. Allà s’atén a les víctimes amb totes les condicions, es coordinen les actuacions que calgui amb la resta d’actors implicats, s’avalua la necessitat d’aplicar protecció policial i es fa una important tasca de prevenció. Malauradament el nou conseller d’Interior, Felip Puig, va ser una de les primeres mesures que va eliminar. Des d’Esquerra, seguim treballant perquè no es facin més passes enrere, al contrari, perquè se segueixi lluitant en tots els àmbits, no només en el del maltractament. Ja que els maltractaments són la part visible d’un iceberg anomenat “desigualtats entre homes i dones”, la part més crua, la que surt a les notícies. Aquesta lluita comença pel municipi, i no pot quedar reduïda a diverses activitats entorn del 8 de març -per molt interessants que aquestes siguin-, ha de ser una lluita diària i transversal.

Publicat al Delta Viladecans del mes de març