Fa dies vaig tenir el plaer d'estar present en el sopar de deliberació del jurat de la Beca d'Estudis Feministes Nativitat Yarza. Vaig compartir taula amb dones de la talla i el compromís amb la desigualtat de gènere com l’escriptora Laura Freixas, la sociòloga Cristina Sànchez Miret i la poeta Susanna Rafart. En la conversa la sociòloga Sànchez Miret va dir una frase que sintetitza molt bé les idees que tinc sobre el futur de la nostra societat: "El futur de la nostra societat depèn del paper que atorguem a les dones".

Ara bé, no podem oblidar que el paper de les dones depèn alhora de quin paper volem que ocupin els homes. Aquesta reflexió va estar present al llarg de tota la vetllada, ja que és evident que les dones no estem en una situació privilegiada, tot i haver pogut accedir per fi a l'esfera pública. Si això és així és perquè els homes no han entrat en l'esfera privada.

Aquí les meves companyes de taula eren molt dures, i destacaven la hipocresia dels mitjans de comunicació, que fan arribar missatges contradictoris –per una banda hi ha constants missatges subliminals absolutament masclistes, mentre que per l’altra, diuen que la igualtat està a la cantonada. Com la mateixa Sànchez Miret va destacar, només cal mirar les estadístiques, ja que només un 20% de les parelles comparteixen tasques, i caldria veure si aquest repartiment afecta a les tasques de cura (infants, malalts, avis...), les tasques que poden arribar a ser més dures.

Ara bé, tot i ser les tasques més dures... jo afegeixo: Els homes que no estan a casa, que no dediquen temps als seus infants, NO SABEN EL QUE ES PERDEN!
Per tot això avui us recomano la pel•lícula Mrs. Doubtfire. Una pel•lícula on un pare ho fa absolutament tot per tal d'estar a prop dels seus fills, perquè ell sí que sap com de meravellós és formar part de l'educació dels fills. Una pel•lícula que el 1993 va esdevenir una de les meves preferides durant la preadolescència.