El cau del conill (LPS)
Quan crec que s’han calmat, em tornen a sorprendre. La propera setmana el nou govern bipartit farà 100 dies, dels quals, tots i cadascun d’ells ens han sorprès negativament. Estridències, desacords, retallades, i més retallades.
Fins i tot jo pensava que després de tants anys predicant que ells garantirien ordre, com a mínim això ho farien, però ni tan sols això. També pensava que trigaríem a veure’ls el llautó, però no ha estat així, només prendre el poder van deixar-nos clar que -tot i que a l’hora de demanar el vot es presenten com a partit de centre i favorable al conjunt de la ciutadania- quan governen ho fan per les minories privilegiades.
No vull entrar en detalls, perquè és divendres i toca posar-se de bon humor. Per això us proposo que llegiu El cau del conill, un llibre escrit pel jove periodista Cristian Segura i que va ser Premi Josep Pla 2011. Us en copio el contingut de la contraportada, segur que entendreu per què us el recomano vinculat amb la introducció que faig:
Les partides de tenis al migdia, les demostracions de popularitat a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les tardes de compres a l'Illa Diagonal: aquesta és la plàcida existència que l'empresari Amadeu Conill va haver de sacrificar l'estiu de l'any 2007 per salvar la seva empresa i la seva pròpia vida.
El cau del conill relata les tribulacions d'un prohom de la burgesia barcelonina en caiguda lliure. La primera novel•la de Cristian Segura descriu amb ironia els dilemes existencials i les misèries humanes que afronta el protagonista i la seva família, el clan dels Conill. L'obra s'emmiralla en altres retrats literaris de la societat catalana, potser el més evident L'auca del senyor Esteve. Però més que d'un relleu generacional o de la transformació d'una societat, El cau del conill és la història d'una era que finalitza a ritme de màquina; de la màquina de la globalització.
Fins i tot jo pensava que després de tants anys predicant que ells garantirien ordre, com a mínim això ho farien, però ni tan sols això. També pensava que trigaríem a veure’ls el llautó, però no ha estat així, només prendre el poder van deixar-nos clar que -tot i que a l’hora de demanar el vot es presenten com a partit de centre i favorable al conjunt de la ciutadania- quan governen ho fan per les minories privilegiades.
No vull entrar en detalls, perquè és divendres i toca posar-se de bon humor. Per això us proposo que llegiu El cau del conill, un llibre escrit pel jove periodista Cristian Segura i que va ser Premi Josep Pla 2011. Us en copio el contingut de la contraportada, segur que entendreu per què us el recomano vinculat amb la introducció que faig:
Les partides de tenis al migdia, les demostracions de popularitat a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les tardes de compres a l'Illa Diagonal: aquesta és la plàcida existència que l'empresari Amadeu Conill va haver de sacrificar l'estiu de l'any 2007 per salvar la seva empresa i la seva pròpia vida.
El cau del conill relata les tribulacions d'un prohom de la burgesia barcelonina en caiguda lliure. La primera novel•la de Cristian Segura descriu amb ironia els dilemes existencials i les misèries humanes que afronta el protagonista i la seva família, el clan dels Conill. L'obra s'emmiralla en altres retrats literaris de la societat catalana, potser el més evident L'auca del senyor Esteve. Però més que d'un relleu generacional o de la transformació d'una societat, El cau del conill és la història d'una era que finalitza a ritme de màquina; de la màquina de la globalització.