La maternitat com a norma, no com a excepció
Acabo de veure per primer cop el programa l'endemà de TV3, que tractava sobre "embarassos prematurs". M'he quedat a mirar-lo per la curiositat de saber com tractaven el tema, i mentre escoltava les diverses experiències pensava... No podem fer un programa de televisió on es parli sobre l'experiència de la maternitat com a quelcom quotidià? És a dir, sempre que es parla de maternitat és per fer-ho en clau d'excepcionalitat: embarassos no desitjats, embarassos prematurs, quadres familiars complexos, problemes durant l'embaràs... jo no dic que això no es faci, però no es pot tractar la maternitat com el fet més natural i alhora més extraordinari del món!?
Tal ha estat la força d'aquesta idea, que m'ha quedat clavada al cap, que he tingut la necessitat d'escriure aquestes línies abans d'anar a dormir. I vull continuar una mica més...
Poder és que encara no li hem sabut trobar l'espai que li pertoca a la maternitat i per això no sabem tractar-la com cal als mitjans? Jo crec que el fet que hi hagués un programa on es parlés sobre la maternitat en tota la seva plenitud, i que alhora servís per aconsellar i compartir experiències, seria un important símptoma de que anem fent passes en el bon camí.
Però poder resulta que si tractem el tema d'aquesta manera ens adonarem de les grans contradiccions que hi ha a l'entorn de la maternitat, dels esquizofrènics símptomes existents, diria jo. Perquè... trobeu normal que la dona hagi sortit de casa però l'home no hi hagi entrat? Trobeu normal que es retallin les ajudes a les famílies -i sí, dic famílies, en plural, perquè ningú té el monopoli d'aquesta paraula? Trobeu normal que la població estigui envellida i no es faciliti que les mares treballadores puguin ser mares quan els vingui de gust? Trobeu normal que s'hagi de triar entre carrera professional i maternitat?
Bé, podria continuar, però em penso que per avui ja he llançat prou reflexions a l'aire. Ara bé, es podria sintetitzar de la següent manera: Necessitem un programa de televisió on es tracti la maternitat com a norma, no com a excepció!
Tal ha estat la força d'aquesta idea, que m'ha quedat clavada al cap, que he tingut la necessitat d'escriure aquestes línies abans d'anar a dormir. I vull continuar una mica més...
Poder és que encara no li hem sabut trobar l'espai que li pertoca a la maternitat i per això no sabem tractar-la com cal als mitjans? Jo crec que el fet que hi hagués un programa on es parlés sobre la maternitat en tota la seva plenitud, i que alhora servís per aconsellar i compartir experiències, seria un important símptoma de que anem fent passes en el bon camí.
Però poder resulta que si tractem el tema d'aquesta manera ens adonarem de les grans contradiccions que hi ha a l'entorn de la maternitat, dels esquizofrènics símptomes existents, diria jo. Perquè... trobeu normal que la dona hagi sortit de casa però l'home no hi hagi entrat? Trobeu normal que es retallin les ajudes a les famílies -i sí, dic famílies, en plural, perquè ningú té el monopoli d'aquesta paraula? Trobeu normal que la població estigui envellida i no es faciliti que les mares treballadores puguin ser mares quan els vingui de gust? Trobeu normal que s'hagi de triar entre carrera professional i maternitat?
Bé, podria continuar, però em penso que per avui ja he llançat prou reflexions a l'aire. Ara bé, es podria sintetitzar de la següent manera: Necessitem un programa de televisió on es tracti la maternitat com a norma, no com a excepció!