Anàlisi de la meva aturada al bloc

Fa més d'un mes que no escric res al meu bloc. Un mes marcat per dos períodes que m'han mantingut al marge d'aquest espai. El primer període fou la campanya, que em vaig prendre amb passió, il·lusió i compromís. Una campanya on hem fet molta feina i on hem mirat de fer arribar les nostres propostes i les ganes de dur-les a terme. Tot i que Viladecans és una ciutat gran -on no hi ha hagut espai per al debat i on hi ha massa control i monopoli- la gent ens parava pel carrer i ens felicitava per tot el que estàvem fent, hi havia qui de forma espontània et deia que et votaria i molta gent s’aturava a mirar les nostres revistes.

Tots aquests inputs positius van fer que confiéssim en la consolidació dels dos regidors, però aleshores va arribar la nit electoral i ens vam adonar que vam pecar d’innocents, vàrem subestimar factors negatius externs. En el segon període on no he escrit res al meu bloc he estat reflexionant sobre aquests factors, alguns dels quals són de caire local, i no els vull dedicar ni un segon, perquè la mala llet només resulta agra a aquells que se la beuen.

Altres factors han estat de caire nacional com a organització, hem pagat car el segon “tripartit” i les guerres caïnites; per al meu gust crec que massa, perquè tot i els errors, sempre hem pensat en clau nacional, cercant la justícia social i la llibertat nacional -mostra d’això són els pactes nacionals que vàrem endegar i assolir, o el fet de situar en la centralitat del debat polític el dret d’autodeterminació. Però això no ens ha d’impedir veure que hi ha coses que no s’han fet bé i que hi ha coses que no han agradat. Des de la meva humil posició penso participar en el debat que s’ha d’esdevenir al partit -deixant els egos al marge- on caldrà aclarir on i com volem anar, i qui són els que millor ho podran dur a terme.

Ara bé, també hi ha hagut factors que han estat propis, ja que hem estat massa prudents i per no crear conflicte ens hem quedat massa a la rereguarda. Això ha fet que no hagem trepitjat carrer fins a gairebé tocar de la campanya electoral. Precisament això és el que a partir d’ara esmenarem, ara ens sentim més forts i cohesionats que mai, amb moltes ganes de treballar i de seguir fent feina per la ciutat. Perquè estem convençuts que el projecte s’ho val i perquè ens devem als 1.010 votants que ens van fer confiança.

Així doncs, a partir d’ara Esquerra Republicana de Catalunya a Viladecans comença una nova etapa, on no tenim representació al consistori, però tindrem més presència que mai a la ciutat. El nostre compromís és més ferm que mai i volem contribuir a millorar la ciutat amb la política com a eina, perquè no només es pot fer política des de les administracions.