Aquesta setmana hem assistit a un esdeveniment històric, un fet que marca el camí cap a la llibertat del nostre poble. S’ha aprovat la Declaració de Sobirania. Però, malauradament, no totes les parts que previsiblement podien votar a favor ho han fet. Mentre el procés de negociació era retransmès pels mitjans de comunicació gairebé en directe, amb filtració inclosa, escoltàvem perplexos declaracions surrealistes i contradiccions vergonyants. La desorientació d’uns i el purisme d’altres els ha impedit sumar-se a una fita excepcional. Se’n penediran.

Al llarg d’aquests dies l’obsessió pel respecte a la legalitat vigent va obrir un debat a les xarxes socials molt interessant, on es demostrava que gran part de les llibertats assolides al llarg de la història contemporània s’han aconseguit gràcies a trencar el marc legal, l'status quo vigent. Democràcia que ha aconseguit més democràcia. Una de les efemèrides més recordades fou quan l’activista nordamericana per a l’equiparació de drets civils entre blancs i negres, coneguda com a Rosa Parks, es va negar a cedir el seu seient d'autobús a un blanc.