Fins aviat, cinema

Aquesta setmana han tancat els cinemes Lauren de Viladecans. Ho vaig saber en veure un vídeo de la “televisió local”, veure-ho al TN encara ho ha fet més real. La setmana passada vaig anar a veure “Los Croods” amb la meva filla, no en sabia absolutament res, però feia basarda veure les sales tan buides.

Recordo quan els cinemes van obrir, fa 12 anys, tot just havia acabat l’institut, i era una gran opció per al meu oci. Recordo les sales plenes, les cues per buscar una entrada, la concurrència per tot l’edifici de conciutadans de Viladecans. Feia molts anys que a Viladecans no hi havia cinema.

Vaig créixer en una ciutat sense cinema, però en una família amb passió per les bones històries explicades en la pantalla gran. Per això em duien al cinema a Castelldefels, al Cine Plaza, un d’aquells cinemes grans, enormes, amb pantalles gegants. Quan entraves per la cortina t’endinsaves en un món de fantasia, m’enamorava aquella sensació, l’olor a crispetes i els rotlles de tiquets picats.

Després van obrir un multicine al Barnasud, i la meva adolescència la vaig viure amb llargues caminades per anar fins a Gavà a veure una pel•lícula. Allò era una nova etapa, i una nova manera d’entendre el cinema.

Quan superava l’adolescència el cinema es va acostar encara més, i van arribar els Lauren Viladecans. Allà he vist desenes de pel•lícules amb diversa gent. Aquelles sales han vist evolucionar la meva vida a través de la companyia que hi duia. Fins arribar a compartir la passió que la meva mare té pel cinema amb la meva filla.

La cultura està rebent una saccessajada, les noves tecnologies l’estan forçant a reformular-se, reformular la seva manera d’arribar a la gent. A aquesta crisi d’identitat s’hi suma la crisi econòmica, que està condicionant les nostres vides, i amb la qual correm el risc que ens quedem sense res, que arrasi tot allò que val la pena. Hem de seguir lluitant, no podem deixar que els somnis i objectius aconseguits desapareguin.

Esperem que algú es faci càrrec del nostre cinema, el reformuli i els nostres fills puguin créixer amb bon i divers cinema sense haver de sortir del seu poble.