Mirem més enllà del burka, si et plau
Fa una dècada, després d'una xerrada que van fer a la meva universitat, ens van deixar provar un burka i va ser una experiència molt desagradable. Viure així deu ser un autèntic infern, una mostra de la violència masclista que pateixen les dones arreu del món. Un tipus més de presó individual, en aquest cas, visible. Però no deixa de ser res més que la punta d’un iceberg.
Em sorprèn que dones amb un nivell intel•lectual i cultural elevat en facin bandera de la manera que ho fan. És horrorós, sí. Cal combatre-ho, completament d’acord! Però de debò es pensen que prohibint el burka aconseguiran alguna cosa? Si prohibim el burka correm el risc que aquestes dones es quedin tancades a casa. No duran burka, però el món encara se’ls empetitirà més.
Una bibliotecària, en el debat que va haver sobre la prohibició del burka en espais públics, deia: “Si una dona amb burka entra a la meva biblioteca no tan sols no li prohibiré l’entrada, sinó que seré molt feliç perquè vingui i treballaré perquè torni”. Crec que el sentit d’aquestes paraules resumeixen perfectament la meva visió.
Per altra banda, la lluita contra el burka es converteix en una eina de victimització dels radicals, usen l’atac a les “seves costums” com a instrument per crear rebuig al món occidental.
No em crec que dones tan intel•ligent no hagin vist tota aquesta complexitat, així doncs, no entenc el seu posicionament. Sobretot tenint en compte l’anecdòtica xifra de dones que porten burka en territori català. Qualsevol acte de violència s’ha de combatre, per descomptat, encara que només n’hi hagi un. Però crec que la bandera hauria de ser més complexa, i no haurien de deixar-se instrumentalitzar per la demagògia d’alguns.
En aquest sentit, trobo força desafortunat l’article de la Júlia Otero, una bona professional que no ha estat capaç d’entendre la ironia d’un diputat que es mofa d’un text indigne de ser aprovat al Parlament de Catalunya per la simplificació i simplicitat del mateix.
Per cert, els diputats no marxen perquè pensin “assumptes de dones”, sinó perquè és normal que els diputats abandonin l’hemicicle per fer feina de despatx o rebre visites quan es produeixen debats que no els afecten “temàticament”.
Em sorprèn que dones amb un nivell intel•lectual i cultural elevat en facin bandera de la manera que ho fan. És horrorós, sí. Cal combatre-ho, completament d’acord! Però de debò es pensen que prohibint el burka aconseguiran alguna cosa? Si prohibim el burka correm el risc que aquestes dones es quedin tancades a casa. No duran burka, però el món encara se’ls empetitirà més.
Una bibliotecària, en el debat que va haver sobre la prohibició del burka en espais públics, deia: “Si una dona amb burka entra a la meva biblioteca no tan sols no li prohibiré l’entrada, sinó que seré molt feliç perquè vingui i treballaré perquè torni”. Crec que el sentit d’aquestes paraules resumeixen perfectament la meva visió.
Per altra banda, la lluita contra el burka es converteix en una eina de victimització dels radicals, usen l’atac a les “seves costums” com a instrument per crear rebuig al món occidental.
No em crec que dones tan intel•ligent no hagin vist tota aquesta complexitat, així doncs, no entenc el seu posicionament. Sobretot tenint en compte l’anecdòtica xifra de dones que porten burka en territori català. Qualsevol acte de violència s’ha de combatre, per descomptat, encara que només n’hi hagi un. Però crec que la bandera hauria de ser més complexa, i no haurien de deixar-se instrumentalitzar per la demagògia d’alguns.
En aquest sentit, trobo força desafortunat l’article de la Júlia Otero, una bona professional que no ha estat capaç d’entendre la ironia d’un diputat que es mofa d’un text indigne de ser aprovat al Parlament de Catalunya per la simplificació i simplicitat del mateix.
Per cert, els diputats no marxen perquè pensin “assumptes de dones”, sinó perquè és normal que els diputats abandonin l’hemicicle per fer feina de despatx o rebre visites quan es produeixen debats que no els afecten “temàticament”.