El mes de novembre és el mes de la lluita contra la violència masclista. És una de les xacres més lamentables de la nostra societat, que ens recorda constantment que no som aquella civilització que ens agrada imaginar-nos. Creure que una dona és de la teva propietat de tal manera que pots fer amb ella el que vols, fins i tot prendre-li la vida, és símptoma d’una societat malalta que necessita que continuem defensant obvietats: les dones i els homes hem de ser iguals, les dones no som propietat de ningú, les dones no som inferiors als homes...

Tot un seguit d’afirmacions que sembla mentida que després de tantes batalles encara haguem de continuar reivindicant en ple segle XXI. Una lluita desprestigiada i menystinguda fins al punt que quan dius que ets feminista se’t mira de forma estranya. Et consideren una persona carregada de punyetes, que utilitzes el masclisme per justificar que no has arribat tant lluny com voldries pel sol fet de ser dona, quan en realitat és perquè no estàs capacitada. I, no, senyors, les dones hem de demostrar molt més el que valem per arribar allà on ens mereixem.

Per això ser feminista és tan necessari. Homes i dones. Perquè encara a les aules hi ha mainada que diu que dur el cabell llarg és cosa de nenes, que a futbol només juguen els nens o que només ploren les nenes. Perquè els nois creuen que poden controlar les seves parelles per whatsapp i fiscalitzar constantment els seus perfils a les xarxes socials.

Perquè per participar en una cursa de dones et regalen revistes del cor, productes de neteja i aliments baixos en calories. Perquè tots els caps de llista dels 8 partits més votats a l’Estat espanyol eren homes. Perquè hi ha dones que encara preparen la bossa del gimnàs dels seus homes. Perquè hi ha homes que no han canviat mai un bolquer dels seus fills. Perquè hi ha homes que insulten i minen l’autoestima de la seva parella. Perquè hi ha homes que peguen a les seves parelles. Perquè hi ha homes que maten a “les seves dones”.

I perquè acaba de resultar escollit com a home més poderós del món un grandíssim misogin que menysprea el gènere femení. Algú que ha fet afirmacions com «No importa el que els mitjans escriguin de tu mentre tinguis al costat a una dona maca amb un bon cul» o «Quan ets una estrella, (les dones) et permeten fer el que vulguis. Pots fer el que vulguis. Agafar-les pel cony... Pots fer qualsevol cosa». Que ningú em digui que ser feminista està passat de moda quan acaba de ser escollit president dels Estats Units algú que em considera un objecte, no mentre continuïn morint dones a mans de les seves (ex)parelles! Avui, malauradament, ser feminista té més sentit que mai.