El 8 de març vaig rebre algun whatsapp i vaig veure alguns comentaris a les xarxes que distaven molt de l’objectiu del dia. Alguns fins i tot em van esgarrifar. Tots em van fer reflexionar molt i van aconseguir que, un cop més, em ratifiqui en el meu feminisme. En la necessitat de continuar lluitant, de fer pedagogia i de seguir treballant per assolir una igualtat real entre homes i dones.

Molta de la gent que felicita les dones el Dia Internacional de les Dones continua sense entendre massa de què va la cosa. No celebrem el fet de ser dones, lluitem contra la discriminació que patim cada dia pel fet de ser dones. I no deixar passar ni una és la responsabilitat de totes aquelles persones que compartim aquesta lluita. No es tracta de fer sentir als responsables de perpetuar els micromasclismes -molt sovint des del desconeixement- que estan equivocats i nosaltres tenim raó. No es tracta d’aplicar superioritat moral a ningú. Res més lluny de la realitat. Es tracta de fer veure a la gent que tots som corresponsables de la permanència i la preponderància del masclisme, de la bona salut de l’heteropatriarcat a la nostra societat. I que tothom ha d’esforçar-se per combatre’l. Per això no podem callar mai. Perquè el silenci et fa còmplice.

Així que vaig rumiar molt com podia contribuir en aquesta lluita permanent, com podia fer sentir la meva veu i ajudar a reflexionar una mica a aquelles persones que -des de la bona fe- estaven reproduint missatges que a la pràctica anaven en contra de les proclames que cridaven milers de dones pels carrers de Barcelona i arreu del món. Finalment vaig decidir que el meu granet de sorra del dia seria escriure un breu text que vaig fer circular per les xarxes i grups de whatsapp:


Dones, el dia que els vostres companys deixin d’ajudar-vos per repartir-vos les tasques de la llar. El dia que les vostres filles somiïn en ser científiques. El dia que en les cimeres internacionals les dones hi siguem a parts iguals. El dia que ningú digui als seus fills que plorar és de nenes. El dia que es deixi de culpabilitzar les noies que són agredides sexualment per anar begudes o dur faldilles curtes. El dia que liquidem la bretxa salarial. El dia que deixem de tenir por per anar soles pel carrer. El dia que l’amor romàntic no sigui entès com a submissió. El dia que les nenes vulguin ser les protagonistes de la seva història i no la princesa que cal salvar. El dia que cap home s’atreveixi a posar la mà a sobre d’una dona perquè la considera seva. El dia que el cos de la dona deixi de ser un objecte.

Aquell dia haurem assolit la veritable igualtat entre homes i dones, i el 8 de març deixarà de ser un dia de lluita per a ser un dia de record. Mentrestant, a seguir lluitant per abolir el masclisme! #8demarç