Obriu pas
"Jo no sóc ni masclista ni feminista” és una de les frases més pocasoltes que existeixen, malgrat que hi ha qui la diu amb bona fe per desconeixement. Masclisme i feminisme no són equivalents, són conceptes absolutament oposats. Masclisme és l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. Mentre que feminisme, com diu Angela Davis, és la idea radical que les dones som persones.
Fa uns mesos que les dones estem alçant la nostra veu més que mai per recordar precisament això, que som persones. Una obvietat que resulta insultant haver-la de recordar, però alhora increïblement necessària i oportuna. Van començar un grup d’actrius que van alçar la veu sobre l’assetjament i abús que havien patit per la seva condició de dones. I vam seguir milions de dones empeses per aquest gest de valentia, culminant en un 8 de març històric que marcarà un punt d’inflexió.
Perquè no ens podem permetre que les coses continuïn com fins ara, ja que ens trobem en un punt on les noves generacions estan vivint una involució. No només mai hem arribat a la igualtat efectiva i real, sinó que els darrers anys veiem com els drets assolits s’escolen entre els nostres dits fruit de la crisi, les noves tecnologies i altres elements que requeririen un congrés monogràfic per ser analitzats cadascun d’ells. Però el fet és que les nostres filles estan creixent en un entorn amb referents molt més estereotipats que nosaltres. I hem de dir prou. No només el dia 8 de març, sinó cada dia de les nostres vides.
Hem d’alçar la nostra veu davant qualsevol element masclista, davant qualsevol micromasclisme. Encara que provingui d’una amiga, d’un company, d’un familiar. Ha de ser una actitud vital, un compromís complert. I la nostra responsabilitat ha de ser proporcional al nostre paper i/o impacte mediàtic. Perquè ho hem pogut comprovar amb les actrius de Hollywood: el seu ressò ha multiplicat exponencialment l’impacte de les accions i ha provocat un tsunami de dones que s’han sentit recolzades per afirmar de forma rotunda #MeToo (jo també).
Ha arribat el moment que les dones ocupem el lloc que ens pertoca en aquesta societat. Es tracta de repartir el poder a parts iguals, i precisament per això, són tan grans les resistències. Perquè els homes no volen perdre el seu poder. Ara bé, les dones estem decidides a canviar-ho tot i no pararem fins a aconseguir-ho. Així doncs, obriu pas, que venim!
(Publicat al Viladecans Punt de Trobada 119, 15 de març de 2018)
Fa uns mesos que les dones estem alçant la nostra veu més que mai per recordar precisament això, que som persones. Una obvietat que resulta insultant haver-la de recordar, però alhora increïblement necessària i oportuna. Van començar un grup d’actrius que van alçar la veu sobre l’assetjament i abús que havien patit per la seva condició de dones. I vam seguir milions de dones empeses per aquest gest de valentia, culminant en un 8 de març històric que marcarà un punt d’inflexió.
Perquè no ens podem permetre que les coses continuïn com fins ara, ja que ens trobem en un punt on les noves generacions estan vivint una involució. No només mai hem arribat a la igualtat efectiva i real, sinó que els darrers anys veiem com els drets assolits s’escolen entre els nostres dits fruit de la crisi, les noves tecnologies i altres elements que requeririen un congrés monogràfic per ser analitzats cadascun d’ells. Però el fet és que les nostres filles estan creixent en un entorn amb referents molt més estereotipats que nosaltres. I hem de dir prou. No només el dia 8 de març, sinó cada dia de les nostres vides.
Hem d’alçar la nostra veu davant qualsevol element masclista, davant qualsevol micromasclisme. Encara que provingui d’una amiga, d’un company, d’un familiar. Ha de ser una actitud vital, un compromís complert. I la nostra responsabilitat ha de ser proporcional al nostre paper i/o impacte mediàtic. Perquè ho hem pogut comprovar amb les actrius de Hollywood: el seu ressò ha multiplicat exponencialment l’impacte de les accions i ha provocat un tsunami de dones que s’han sentit recolzades per afirmar de forma rotunda #MeToo (jo també).
Ha arribat el moment que les dones ocupem el lloc que ens pertoca en aquesta societat. Es tracta de repartir el poder a parts iguals, i precisament per això, són tan grans les resistències. Perquè els homes no volen perdre el seu poder. Ara bé, les dones estem decidides a canviar-ho tot i no pararem fins a aconseguir-ho. Així doncs, obriu pas, que venim!
(Publicat al Viladecans Punt de Trobada 119, 15 de març de 2018)