En el Ple de gener des d’ERC vam proposar l’adhesió de Viladecans a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, per valorar la possible municipalització del servei d’abastament. Creiem en la gestió directa i compartim amb ciutats com Sant Boi o Sabadell que l’aigua és un bé públic. A Viladecans el servei està gestionat per un consorci publicoprivat mentre que al Prat depèn d’una empresa pública. Resultat? El preu és un 43% (!) més car a Viladecans que al municipi del costat. Entre d’altres, perquè els serveis municipalitzats no paguen IVA i tenen una bonificació del 99% en l’impost de societats i això, com és obvi, repercuteix en la factura de l’aigua. Res d’això va convèncer al PSC, oïdes sordes com quan vam reclamar estudiar la municipalització del servei de neteja i recollida de residus.
 
Al mateix Ple vam dur una moció per eliminar barreres arquitectòniques, també desestimada: proposàvem bonificar la llicència d’obres en aquells comerços o espais privats que invertissin en accessibilitat, geolocalitzar els punts problemàtics amb l’ajuda de la ciutadania o comprometre un calendari d’execució de millores progressiu. Perquè malgrat l’esforç fet en els últims anys encara hi ha molt camí per recórrer si volem fer de Viladecans una ciutat més accessible i inclusiva. Persistirem.