(en resposta a l'oferiment de la publicació Viladecans Punt de Trobada que al llarg de 2018 va publicar fins a 37 mesures dels seus lectors per a millorar Viladecans. El llistat complet es pot consultar en aquest enllaç).

D’entrada agrair al Punt de Trobada la iniciativa i haver-nos convidat a dir-hi la nostra des d’Esquerra Republicana. Ens sentim en sintonia amb bona part de les propostes realitzades durant el 2018 que han fet arribar els lectors de la vostra publicació. Idees molt sovint factibles i viables pel que fa al pressupost, que esdevenen -com m’agrada dir a mi- petits detalls per a fer la vida més fàcil i agradable. Hem vist una atenció especial a àmbits com la mobilitat, l’espai públic, el patrimoni, l’accés a l’habitatge o la millora dels serveis públics essencials. Són reptes que també han sorgit en les trobades que hem mantingut amb veïnes i veïns al llarg dels darrers mesos en el marc de la iniciativa #FemBarri. Idees que posen en valor les fortaleses i els principals atractius del nostre municipi com els espai naturals i el parc agrari.

Però m’agradaria entrar en detall amb algunes de les propostes concretes que nosaltres ja hem anat treballant. Com per exemple, la referent a la segona biblioteca pública: ho vam incloure en el programa electoral d’Esquerra el 2015 i ho tornarem a incloure aquest 2019, perquè és de calaix que una ciutat de 66.000 habitants necessita més d’un equipament cultural d’aquestes característiques. Les biblioteques són fàbriques de ciutadania, un espai idoni per al creixement personal, la formació i el contacte intergeneracional. Un espai al qual cal donar-hi molta més vida i per això vam pressionar i aconseguir, en coordinació amb el Jovent Republicà, incrementar l’horari i mantenir les portes obertes durant el mes d’agost. Però encara hi ha molt camí per fer. Vull aprofitar per recordar que el PSC va fer bandera electoral a les passades eleccions municipals d’obrir una segona biblioteca a l’antiga masia de Cal Ginestar però, a l’hora de la veritat, ha estat una de les nombroses promeses incomplertes, paper mullat com la reforma de la Rambla Modolell o la reobertura dels cinemes Lauren.

Un altre tema que apareix i no ens sorprèn és el Pla de Llevant. La història és prou coneguda pels lectors del Punt de Trobada: el Pla  amenaça l’entorn de la Torre Roja amb 3.000 nous habitatges i blocs de fins a 11 plantes. Nosaltres hi vam presentar al·legacions amb un plantejament completament diferent. Salvant la Bòbila per convertir-la en equipament públic –segona biblioteca, baixant alçades màximes i dignificant l’entorn del cementiri i l’ermita de Sales, entre altres propostes. De moment no ens n’hem sortit, però si depèn de nosaltres revisarem qualsevol escletxa que ens permeti fer alguna passa enrere.

Però no només hem presentat al·legacions a aquest projecte urbanístic, en presentem a tots,  perquè creiem que és la nostra responsabilitat, perquè no anem en contra de res, sinó a favor de la nostra alternativa. El nostre model de ciutat aposta -si em permeteu el símil eclesiàstic- per menys “catedrals” com el projecte de Cal Ginestar o el Podium i més “esglésies” de barri com l’antic Poliesportiu del Centre, que apropin els serveis a la ciutadania. I en el projecte  de reurbanització dels terrenys de la Roca vam demanar una altra de les peticions dels lectors, habitatges tutelats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

També trobaríem molt encertades altres mesures, com dedicar noms de carrers a tres personatges significatius de la història de Viladecans al segle XX com van ser Josep Iturrioz, home fort d’Esquerra Republicana durant els anys convulsos de la Guerra Civil, la seva dona Pepita Vicente i mossèn Joaquim Palomera, fundador de l’escoltisme a la ciutat. Però hem de dir que nosaltres prioritzarem els noms de dones, atès que cal visibilitzar les dones que han fet història però l’heteropatriarcat ha impedit que passin a la història. Aplicar una mirada lila al govern per a nosaltres és imprescindible, des del nom dels carrers a uns pressupostos feministes, passant per la il·luminació a la via pública.

Finalment, a nosaltres també ens agradaria que el projecte del Metro del Delta es fes realitat, però per a això cal voluntat política. Fa poques setmanes i com si es tractés d’un mantra electoral, el govern sortint del PSOE va tornar a posar damunt la taula aquest projecte que dorm als calaixos del Ministeri de Foment des de fa molts anys. De fet, ja quan jo era adolescent es deia que podria anar a la universitat en metro... Veurem què passa després del 28 d’abril i si, donat el cas, les promeses se les enduu o no el vent. Però em temo que al pas que anem,  els nostres joves trigaran a anar en metro a la facultat.