Abans de la pandèmia, AENA va recuperar amb força la proposta d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat. Ho justifica per l’increment constant de passatgers i el risc de col·lapse de la infraestructura. Pretén esgarrapar un mínim de 500 metres de terrenys naturals a la Ricarda, espai natural protegit del Delta del Llobregat, ubicat al terme municipal del Prat. Poc després de saltar la notícia es va guanyar el rebuig unànime del Ple municipal del Prat i d’entitats ecologistes, i més recentment del Parlament de Catalunya en una resolució aprovada el mes de juliol a la Comissió de Territori.

Des d’ERC Viladecans volíem presentar també una moció, però amb l’esclat de la COVID ho vam haver de deixar per més endavant, fins que vam recuperar l’activitat ordinària del Ple municipal. De manera que al Ple de juliol vam assolir un acord unànime de tot el consistori contrari a l’ampliació de l’aeroport. Un acord que considerem molt important, atès que comporta defensar el nostre territori. Perquè el rebuig al projecte que afecta al Prat podria transformar-se en un replantejament per part d’AENA, tot mirant cap als terrenys de Viladecans com a possible alternativa per allargar la tercera pista. En aquest cas, l’afectació també seria en un espai natural del Delta del Llobregat d’alt valor mediambiental, el nostre Remolar.

Actualment, enmig de la pandèmia i amb una baixada radical del trànsit aeri, pot semblar una mica extemporani tractar aquest capítol. Però mai hem de permetre que allò urgent ens faci oblidar allò necessari. I protegir el nostre Delta és molt i molt necessari, i per això l’acord unànime assolit és tan destacable. En concret, el text consensuat declara el rebuig de l’Ajuntament de Viladecans a la proposta d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport que ha plantejat AENA, ja sigui cap al Remolar de Viladecans o cap a la Ricarda del Prat, i que comportaria la desaparició d’un habitat protegit, d’alt valor ambiental, social, i de biodiversitat.

En el text, també instem al Ministeri de Foment, AENA i la Generalitat a consolidar un sistema aeroportuari català integrat, que doni resposta a la problemàtica actual de saturació de l'aeroport del Prat, i tingui en compte els altres aeroports de Catalunya (Reus, Alguaire i Girona) i faciliti la connectivitat amb transport públic. El Ple també demana una revisió, de manera consensuada amb els ajuntaments de l'entorn i la Generalitat de Catalunya, del Pla Director Urbanístic de l'aeroport, i adequar-lo al nou escenari definit per l'emergència climàtica, els compromisos internacionals i la protecció de l'entorn natural del Delta del Llobregat i la seva biodiversitat.

La declaració d’impacte ambiental de l’aeroport suma dues dècades, temps suficient per justificar una revisió que tingui en compte els compromisos de l’Acord de París contra el canvi climàtic, incorpori la reducció d’emissions del sector aeronàutic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Sense anar més lluny, aquest 2020 un tribunal del Regne Unit ha declarat il·legal l’ampliació de l’aeroport de Heathrow per obviar l’Acord de París contra l’escalfament global. Un precedent internacional que marca el camí per frenar projectes similars que representin un alt nivell d’emissions de gasos contaminants.

La declaració aprovada no va en contra de l’evolució sostenible de l’aeroport, sinó en contra que aquesta evolució es plantegi exclusivament per mitjà de l’ampliació de la tercera pista a costa de la pèrdua irreversible dels espais naturals protegits de la Ricarda o el Remolar. Existeixen diverses alternatives factibles per incrementar l’operativitat de l’aeroport sense necessitat d’alterar i fer desaparèixer aquests dos espais naturals del Delta, d’una riquesa i valor incalculables, més encara en un entorn metropolità densament poblat i urbanitzat.

Davant la situació d’emergència climàtica que pateix el planeta, que persisteix i està entroncada amb l’emergència sanitària actual, sembla contraproduent ampliar infraestructures aeronàutiques basades en tecnologia que emeti CO2, i molt més raonable limitar-les, treballar en alternatives que optimitzin les infraestructures ja existents perquè siguin més respectuoses amb el medi ambient i donin resposta a les demandes de la ciutadania i de les futures generacions.