Butlletí Municipal

Per totes les Antonyites

Antonia Doñate, a la dreta, durant la constitució del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, el 1979 (foto: Jaume Muns).
Antonia Doñate, a la dreta, durant la constitució del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, el 1979 (foto: Jaume Muns).

El passat 26 de setembre vam acomiadar “l’Antonyita”. Una d’aquelles dones sense les quals seria difícil explicar la història de Viladecans, les lluites compartides d’aquesta comarca o el feminisme silenciós que ens va fer avançar cap a una igualtat que, malauradament, encara ha d’arribar de forma plena.

Quan penso en com servir aquesta ciutat i com exercir la meva responsabilitat pública, sovint m’agrada pensar en ella, o en la Mercè Vendrell, o en la Dra. Heras, o en tantes altres. Perquè són dones que es van estimar moltíssim Viladecans, el seu patrimoni, la seva història... I sobretot la seva gent. Van tenir sempre presents els més fràgils i van saber cosir la comunitat amb les eines de què disposaven. Amb atenció als petits detalls. I per aquest motiu vam demanar que se les tingui en compte en la feminització del nomenclàtor. 

Hem de ser dignes del seu llegat i treballar cada dia per aquest racó de mon on vivim. Per això, malgrat les dificultats, cal seguir lluitant, sense oblidar-nos de res ni de ningú mentre fem front a la pandèmia. I aquesta és la filosofia que regeix la nostra acció política. Al Ple de setembre vam presentar una moció per millorar la recollida selectiva a la ciutat, atès que només s’aconsegueix en el 34% dels residus, quan la mitjana de Catalunya és del 45%. I aquest inici de curs també hem vist com es posaven en funcionament els semàfors de Vilamarina que tant vam reclamar, o hem demanat que s’apliqui la llei per regular els preus del lloguer a Viladecans i ens hem negat a cedir el superàvit municipal a l’Estat.

Per últim, mil gràcies a tota la comunitat educativa per fer possible la tan necessària tornada a les aules dels nostres infants i adolescents.