Eduquem contra la violència masclista
Avui és 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, un dia en què arreu es fan condemnes a la xacra que arrasa dones arreu del planeta. Avui és un dia per a visualitzar aquest drama, per posar el focus davant el risc que corren moltes dones de perdre les seves vides en mans d’aquells que diuen haver-les estimat. Però això tan sols és a punta de l’iceberg. La mort és la part més punyent de l’angoixa amb la que viuen milers i milers de dones.
Però si no mirem sota l’aigua, si no ens fixem en tot allò que no sura, que no surt als mitjans de comunicació, mai acabarem amb les morts. Violència també és la pallissa, el cop de puny, l’estirada de cabells, l’empenta, la por. La por a com arribarà. La por a què em farà. La por a no saber mai si tindrà ganes d’abraçar o d’estomacar. La por a no saber mai què puc fer perquè no sé com reaccionarà. La por a tenir por.
Ara bé, la violència no només pot ser física, la violència pot ser psicològica. Una violència silenciosa que va rosegant per dins a les dones i es van perdent a sí mateixes. Una violència que les acomplexa, les manlleva la seva autoestima i la seva dignitat. Un atac constant i discret que perfora les seves ànimes i les converteix en uns éssers vulnerables i desprotegits.
Violència és que et controlin el mòbil. Violència és que et diguin com has d’anar vestida i amb qui no has de parlar. Violència és que et demanin explicacions de forma constant. Violència és que et facin sentir malament perquè no has respost al missatge de forma immediata. Violència és que deixis el cafè amb les amigues per anar corrents al supermercat a comprar cerveses perquè se n’ha quedat sense. Violència és que et diguin que ets seva.
Avui és dia de denúncia, però cada dia és dia de lluita. Perquè si no lluitem, si no combatem ferotgement, les dones sempre seguirem sent “el sexe dèbil”. I quina és l’arma més poderosa de la que disposem? L’educació.
Només amb educació podrem apoderar les nenes, les noies i les dones perquè entenguin que aquell que realment t’estima et vol lliure, et vol tal qual ets i et respecta sense condicionants. Només amb educació podrem fer entendre als homes que no som propietat de ningú i que controlar una dona els fa menys homes. Només amb educació combatrem l’ideal de bellesa irreal que esclavitza noies i dones a una imatge que és impossible d’assumir. Només amb educació assolirem la veritable igualtat entre homes i dones, aquella que ens farà lliure i polvoritzarà l’iceberg de la violència masclista.
Però si no mirem sota l’aigua, si no ens fixem en tot allò que no sura, que no surt als mitjans de comunicació, mai acabarem amb les morts. Violència també és la pallissa, el cop de puny, l’estirada de cabells, l’empenta, la por. La por a com arribarà. La por a què em farà. La por a no saber mai si tindrà ganes d’abraçar o d’estomacar. La por a no saber mai què puc fer perquè no sé com reaccionarà. La por a tenir por.
Ara bé, la violència no només pot ser física, la violència pot ser psicològica. Una violència silenciosa que va rosegant per dins a les dones i es van perdent a sí mateixes. Una violència que les acomplexa, les manlleva la seva autoestima i la seva dignitat. Un atac constant i discret que perfora les seves ànimes i les converteix en uns éssers vulnerables i desprotegits.
Violència és que et controlin el mòbil. Violència és que et diguin com has d’anar vestida i amb qui no has de parlar. Violència és que et demanin explicacions de forma constant. Violència és que et facin sentir malament perquè no has respost al missatge de forma immediata. Violència és que deixis el cafè amb les amigues per anar corrents al supermercat a comprar cerveses perquè se n’ha quedat sense. Violència és que et diguin que ets seva.
Avui és dia de denúncia, però cada dia és dia de lluita. Perquè si no lluitem, si no combatem ferotgement, les dones sempre seguirem sent “el sexe dèbil”. I quina és l’arma més poderosa de la que disposem? L’educació.
Només amb educació podrem apoderar les nenes, les noies i les dones perquè entenguin que aquell que realment t’estima et vol lliure, et vol tal qual ets i et respecta sense condicionants. Només amb educació podrem fer entendre als homes que no som propietat de ningú i que controlar una dona els fa menys homes. Només amb educació combatrem l’ideal de bellesa irreal que esclavitza noies i dones a una imatge que és impossible d’assumir. Només amb educació assolirem la veritable igualtat entre homes i dones, aquella que ens farà lliure i polvoritzarà l’iceberg de la violència masclista.