Aquests dies Barcelona està envïda pel Mobil World Congress, el saló més important de telofonia mòbil i telecomunicacions. Això és una bona notícia per a la nostra economia, ja que ara mateix tot el món de les telecomunicacions té els ulls posats a Barcelona i les transaccions que es duran a terme determinaran el futur d'aquest mercat. A més de la inversió directa que comporta el moviment de gent que aporta aquest saló.

Ara bé, ahir escoltava la ràdio i sentia que unes noies que treballaven al saló explicaven que la seva funció era "fer de reclam" dels possibles compradors. És a dir, tenien la funció de maniquís vivents. Com pot ser que amb la tecnologia que s'està mostrant aquests dies en aquest espai, encara hi hagi aquesta funció de les noies? Com pot ser que la massa de gent que ha "envaït" Barcelona estigui composada per un home amb tratge tipus? Lamentablement encara queda molt camí per córrer. Lamentablement les dones encara són massa sovint figurants en un món masculinitzat que juga amb les regles dels homes.

És evident que hem recorregut molt camí, però també és cert que encara en queda molt per recórrer. Per exemple, com pot ser que les universitats estiguin plagades de dones estudiants, superant el número dels homes, però conforme puges els esglaons jeràrquics de la universitat, el degoteig de dones que es queden pel camí és tan gran que el número de dones catedràtiques és tan sols testimonials?

Per tot això aprofito per convidar-vos a la jornada "El talent femení en el lideratge de les empreses", que estem organitzant des de la Fundació Josep Irla per al proper 8 de març -quan tinguem editat el targetó amb tot el programa de la jornada el penjaré al bloc.