Dimecres, amb el tràmit al Senat, es va aprovar la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Una llei que podria ser més complerta, però que suposa un pas endavant en l'assoliment de drets per part de les dones. Aquesta llei comporta millorar el coneixement de drets en matèria d'educació sexual i reproductiva i garanteix la interrupció voluntària de l'embaràs al sistema sanitari públic, tot això donant més garanties a les dones. Ara bé, com he dit, la llei podria ser més ambiciosa i ser una veritable llei de drets sexuals i reproductius, centrada en el dret a decidir de les dones i que ubiqués la interrupció voluntària de l'embaràs en aquest marc.

Després d'aquesta aprovació la campanya promoguda per institucions com la Conferència Episcopal s'ha desfermat amb més força. A mi, com a dona i mare, em dol les declaracions que es fan i les campanyes que promouen, com la coneguda del linx, plena de demagògia. Quan una dona decideix interrompre el seu embaràs està prenent el que segurament serà la decisió més dura de la seva vida, però ha de tenir reconegut aquest dret. Hem de treballar perquè la maternitat sigui quelcom lliure i desitjat.

El 29 de maig de l'any passat, a la secció local d'Esquerra-Viladecans vam fer un acte sobre aquesta llei, que aleshores estava en tràmits parlamentaris. Vàrem convidar a una llevadora que treballa a l'ASSIR (Atenció de Salut Sexual i Reproductiva), per tant, testimoni de la cruesa de les vivències de les dones que tan sols podien comptar amb una llei del 1985 que només despenalitzava l'avortament en tres supòsits. Ella va donar dades i va fer reflexions molt dures, recordant el greuge comparatiu de classe que comportava l'anterior llei, ja que no hi havia cobertura sanitària pública.

Jo només us recomano una pel·lícula. Us aviso, és dura, però és molt bona i poder si aquells que critiquen el dret de les dones d'interrompre l'embaràs la veiessin, canviarien una mica d'opinió. Si més no, poder es pensarien les coses abans de sentenciar segons què. El film és 4 luni, 3 saptamini si 2 zile, que se situa a les acaballes del comunisme a Rumania, on dues estudiants que viuen juntes en una residència de Bucarest arriben a un acord amb un tal Sr. Bebe en un hotel auster perquè practiqui un avortament a una d'elles.