Avui he assistit al 4t Fòrum de FemCAT, una jornada on he après força coses i on he sentit reflexions molt interessants, d'aquelles que no et deixen impassible, sigui perquè et desperten noves idees, sigui perquè et recorden antics pensaments. De tot plegat vull destacar una comparativa que va establir el co-director de l'Hivacat, Josep Mª Gatell.

El sr. Gatell va tractar un tema que surt a tots els fòrums on es parla d'enfortir l'economia del país, el funcionament de les universitats. Ell no va aprofundir en com creu que han de funcionar, tret de reclamar la necessitat d'excel·lir per situar el nostre sistema universitari al món. I per què tenim aquesta necessitat? Doncs perquè tal i com va dir, no tenim cap universitat catalana entre les 200 primeres del món. Podríem entrar en com es fan aquests rànquings i podríem defensar que hi ha departaments d'universitats que tenen gran prestigi, però la qüestió és que no sortim als rànquings.

I per què parlo de futbol al títol d'aquesta entrada? Us deveu preguntar. Doncs perquè un cop arribats en aquest punt, el sr. Gatell va llançar una pregunta a l'audiència: Què creieu que passaria si no tinguéssim cap equip de futbol entre els 200 millors del món? Una revolució social, va respondre ell mateix. La gent que hi havia entre el públic afirmava amb el cap.

No creieu que et fa reflexionar? Només cal veure què va passar amb l'eliminació de la selecció francesa del mundial, que es va convertir en una qüestió d'estat. Per què no reaccionem de la mateixa manera amb temes més seriosos? Jo sóc una gran aficionada a veure el bon futbol del Barça, però no pot ser que sigui el nostre opi. No pot ser que ens amoïni més que Villa es lesioni, que el fet que les nostres universitats no excel·leixin.